Els dèficits en teixit industrial i en formació, causes de l’atur a Mataró

Les darreres dades de l’atur, que pertanyen al mes de febrer passat, assenyalen que la taxa a Mataró ha marcat un nou record i ja supera el 20%. La pujada respecte a la mateixa època del 2009 és del 25,75%. I un estudi recent de Comissions Obreres apunta que la capital del Maresme té el percentatge d’aturats més elevat entre els municipis catalans de més de 50.000 habitants. La situació, molt preocupant, es podria explicar simplement pels efectes de la crisi econòmica global que colpeja tothom per igual. Però els agents econòmics i socials consultats per capgros.com coincideixen en assegurar que les causes van més enllà de l’actual conjuntura i assenyalen dos problemes endèmics que pateix la ciutat: la pèrdua de teixit industrial, provocada en part per la crisi del tèxtil, i la baixa qualificació de la població, fruit d’una elevada taxa de fracàs escolar.

“Ens estem quedant sense teixit empresarial a la ciutat”, lamenta la presidenta de la Federació d’associacions i gremis empresarials del Maresme, Roser Moré. “Les empreses s’aprimen moltíssim o directament cauen i ja no tornen a engegar, i això ens fa perdre sectors econòmics que no tornarem a recuperar”, afegeix. L’enfonsament del gènere de punt ha estat clau en aquest sentit, però no ha sorgit cap alternativa que tiri del carro. “Des de la mort del tèxtil, cada dia tenim menys indústria a Mataró, prefereixen marxar a Cabrera o Argentona on disposen de sòl més assequible”, denuncia Antoni Graupera, president del Gremi de Restauració i Hostaleria del Maresme. “En la darrera dècada l’evolució industrial a Mataró ha estat molt negativa i no hem sabut trobar un substitutiu que generi ocupació”, explica el secretari general de Comissions Obreres al Maresme i Vallès Oriental, Ovidi Huertas. El sindicalista lamenta que Mataró tingui “una política industrial inexistent”.

Amb la crisi del tèxtil i la transformació del mapa econòmic provocat per la globalització, el sector serveis ha passat a ser el denominador a la ciutat, per sobre de l’industrial. Les fonts consultades no acaben de veure-ho com un moviment positiu. “Estem donant una ocupació de menys qualitat i de renta més baixa, cosa que afecta la roda del consum”, destaca Huertas. Per a Lluís Torrents, secretari comarcal d’UGT al Maresme, és bàsic reequilibrar el teixit econòmic local. “Si el 90% de la nostra estructura econòmica es basa en els serveis fracassarem”, preveu. Des de l’Associació d’Empresaris del Gènere de Punt de Mataró tampoc ho veuen gens clar. “A qui donarem servei si no tenim indústria i ocupació”, es pregunta el seu president, Josep Espígul. Ell mateix cita el cas de Sabadell, que també va perdre seva indústria tèxtil però van mantenir el sector metal·lúrgic. A Mataró no s’intueix una alternativa industrial a l’abast.

Una població poc qualificada
La crisi del tèxtil i de la construcció ha abocat a l’atur molts treballadors d’aquests dos sectors, que en molts casos aconseguien guanyar-se prou bé la vida sense necessitat de cap mena de formació. Molts joves de la ciutat no acabaven els estudis, engruixint així el percentatge de fracàs escolar, perquè en aquests dos àmbits trobaven una sortida professional. Això s’ha acabat. “Qui té poca formació queda automàticament expulsat del mercat laboral”, sosté Roser Moré, que lamenta que tots els aturats provinents del tèxtil i la construcció “no estiguin preparats per trobar feina en un altre sector”.

La regidora de Promoció Econòmica, Alícia Romero, recorda que la majoria d’aturats són ciutadans “de baixa qualificacio”, cosa que retreu al passat tèxtil de la ciutat. “Molts empresaris es van enriquir amb el gènere de punt sense coneixements empresarials o d'enginyeria. Els seus fills van seguir l'exemple, perquè no els calia formació per tirar endavant, i ara ho paguen”, resumeix la regidora. Quan el gènere de punt va caure, el va substituir un altre sector conjuntural com la construcció, que va generar la mateixa dinàmica i que també va esclatar. Des d’UGT i CCOO coincideixen en criticar que no s’hagi invertit en formació professional, una sortida que hauria permès. “ocupar els joves en especialitats més vinculades amb les necessitats productives de la ciutat”, constata Lluís Torrents.

Hi ha solució?
Com a responsable municipal de promoció econòmica, Alícia Romero assegura que la ciutat trobarà sortides a aquesta preocupant situació. Ho farà apostant per la formació professional, seguint la reivindicació sindical, amb l’arribada del Corte Inglés i a través del TecnoCampus, que “generarà un coneixement que es transformarà en empreses, que a la vegada crearan riquesa i llocs de treball”. Altres agents no ho veuen tan clar. “L’atracció d’empreses d’I D al TecnoCampus sembla un projecte de cara a la galeria”, diuen des del Gremi de Restauració. Josep Espígul destaca que en el futur “no tothom podrà anar amb bata blanca”. El TecnoCampus és positiu “com a horitzó”, però es pregunta “què hi ha més al darrere”, perquè només amb el Parc Tecnològic “no anem enlloc”. I Roser Moré lamenta que Mataró tingui en ment molts projectes de futur “però res que sigui ja una realitat per liderar el canvi necessari”.

Els sindicats aposten per canviar el teixit productiu i econòmic, la missió que té el TecnoCampus entre cella i cella. “Però el parc tecnològic ha de ser prou hàbil per atreure empreses, perquè la investigació per sí sola no dóna ocupació”, destaca Huertas. I Torrents reconeix que aquest procés només es pot entendre a mig i llarg termini. “També generar ocupació no excessivament qualificada de manera immediata en sectors nous com les dependències”.