Els Camins de Ronda de la Costa Brava: de Cala Pedrosa a Cala de Gens

El tercer itinerari partirà de cala Pedrosa, però per comptes d'arribar-hi des de Tamariu, recomanem fer-ho practicant un descens pel corriol que ressegueix la seva riera i que també és sender de gran recorregut (GR 92). Ans d'arribar a la platja, tan punt divisem una barraqueta d'esbarjo anomenada “Vila Roquills” haurem de travessar el rec a mà dreta i agafar un pujantó (certament de molt mal trobar) que ens portarà fent ziga-zagues a la part alta del comal. Des d'allí dalt, gaudirem d'una visió extraordinària d'aquest frondós paratge. Tot serpentejant per la costa, immediatament a banda de garbí afrontarem una petita dificultat alhora de travessar un torrent que hi davalla. Moments després, apareixerà l'encreuament amb un sender que prové de la part de part alta del puig, on hi ha instal•lada una torre i que representa la única servitud clara d'accés al mar en tot el trajecte. Per comprovar que no ens hem perdut, més enllà, haurem de topar-nos per força amb un banc de troncs que presideix una vista esplèndida en direcció a la punta de la Musclera. A partir d'aquí, tornarem a reprendre l'ascens cap a un xalet de categoria emplaçat en el mateix punt on hi hagué l'antiga barraca d'en Gervasi, personatge al qual J. Pla li dedicà un capítol al llibre “Coses Vistes”. El camí es va apropant a la casa, però quan s'executi el projecte del camí de ronda comprovarem que hi ha espai suficient per passar per sota la terrassa aprofitant les feixes de les antigues vinyes que dominaren el paratge. En aquest punt l'itinerari sembla finir, però la solució és apartar-se de la finca baixant de nivell. Un cop hàgiu saltat tres o quatre feixes de parets de pedra seca, si trenqueu a mà esquerra localitzareu el ramal que utilitzen els pescadors de canya per anar a pescar a la punta de n'Estela, baixant per les conegudes Escales d'en Gervasi (en un estat d'abandó lamentable).Si ho preferiu : continueu a mà dreta, fins a superar un portalet d'una vella tanca, que mena en direcció al cap dels Frares i més enllà cap a l'Endavallada. El cim del cap dels Frares representa un mirador formidable pel caminant, però, atrevir-se a baixar per les seves penyes queda reservat als pescadors experts en escalada. L'Endavallada, en canvi, anant en compte de no relliscar amb la pinassa, és un pescador molt freqüentat. Trobant-nos ja a l'altre vessant de muntanya, podrem entreguardar perfectament l'ermita, el far i el cap de Sant Sebastià, i sense adonar-nos-en superarem la punta del Filferro (que també té un baixant per arribar-hi) i ens anirem apropant al Cau o cala de Gens on conclourà la nostra passejada. Aquest platjot, que com els seus voltants evoca èpoques passades de contraban, és sens dubte el més salvatge i feréstec del litoral palafrugellenc. Si volem accedir-hi, haurem de baixar per un corriol absolutament deixat de la mà de Déu, i si intentem retornar al camí de cal Ralet, ho haurem de fer arran d'una tanca que voreja una finca on hi ha cavalls, però que no presenta cap mena de senyalització. Amb un itinerari tan meravellós com aquest per fer trecking, resulta incomprensible que no hi hagi ni un trist indicador on figuri el topònim Cala del Cau (ni a la carretera que puja a Sant Sebastià ni a cap camí), ni que no hi hagi marcades les servituds d'accés al mar (per anar a les puntes esmentades s'ha de travessar la finca particular) i que al final del camí de cal Ralet, un camió de bombers, en cas d'incendi tingui penes i treballs per donar la volta. Per tots aquests motius - tal com ja vàrem fer amb la primera etapa - tornem a manifestar que ara per ara, aquest tercer itinerari resulta totalment impresentable per oferir-lo al visitant. Si algun dia, algú se n'adona del seu valor turístic i patrimonial, i aconsegueix que s'executin els projectes de rehabilitació i condicionament dels camins de ronda (els polítics van prometre com a termini màxim el novembre del 2005, i en cinc anys no s'ha fet ni un tram) , llavors canviarem de parer.