Capgròs
Qualsevol ciutadà que passegi per la Riera pot copsar l'elevat nombre d'entitats financeres que hi ha en pocs metres. Només entre l'Ajuntament i la plaça de Santa Anna hi ha un total de vuit bancs, als quals caldria afegir les entitats dels carrers adjacents. Segons la Unió de Botiguers, la proliferació d'aquestes oficines va en detriment del comerç urbà ja que «ataca al perfil comercial del carrer» i «no ajuda a crear un sector dinàmic». Però fins a quin punt posar un llistó a aquests establiments ajuda el petit comerç? Els comerciants mataronins veuen amb escepticisme la utilitat de la nova normativa. De fet, els botiguers creuen que caldrà esperar per valorar-ho. «Ja hi havia massa bancs i en teoria la norma ajudarà a instal·lar més comerç, tot i que dependrà d'altres factors com la situació econòmica», creu M. Pilar Pérez, de la botiga Ponys del carrer Sant Josep.
Desincentivar el comerç
La restricció, que també afecta asseguradores, ETT i sex-shops, es basa en el fet que les entitats financeres, quan estan tancades, desincentiven el comprador a passar per aquella zona. Montserrat Angulo, de Moda Personal del carrer Santa Teresa, no creu en aquesta teoria: «El comprador aprofita que va al banc per entrar a les botigues. No crec que la norma tingui efectivitat real». A Peramàs, la presidenta dels botiguers, Marina Esther Pérez, veu amb bons ulls la modificació. «Hi ha tardes que el ritme comercial no existeix perquè els bancs estan tancats; la normativa anirà bé».
Les entitats financeres tampoc veuen clara la utilitat de la normativa, a curt termini. «És cert que el Centre té les necessitats cobertes en temes bancaris perquè hi ha molts bancs. Ara bé, des del punt de vista del botiguer, potser arriba tard», opina en Jordi, de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona de la plaça de Cuba.
A la zona de la Via Europa, Albert Martínez, de Caixa Catalunya, no opina el mateix. «Que hi hagi bancs no significa que el comerç vagi malament perquè depèn d'altres factors. La gent també té la necessitat de tenir bancs prop de casa».
-
L'experiència d'altres municipis
Poblacions com Calella han aprovat plans de recomanació per a les futures botigues però no han arribat a la prohibició. Terrassa és la ciutat amb la qual s'ha emmirallat Mataró per mida i característiques similars i el Masnou és qui ha aprovat la normativa més similar a la capital del Maresme.
En el cas del Masnou la Federació de Comerç va negociar amb l'Ajuntament l'aturada de la instal·lació d'entitats financeres a la plaça dels Cavallets i al carrer Sant Miquel. «Eren carrers de bancs i estaven morts comercialment», explica José Luis Montes, president de la Federació. Aprovada al mes de març, els comerciants creuen que la voluntat de la llei és «positiva» però els seus resultats són «poc visibles». Segons Montes, «la llei no es desenvolupa d'un dia per l'altre i ha d'anar acompanyada d'un pla estratègic del comerç, sinó no serveix».
A Terrassa, la normativa volia revitalitzar el comerç. Ho explica el tècnic d'Urbanisme Jordi Barbassà: «Estàvem en un moment d'inflexió i calia un fort impuls del comerç urbà; es va implantar la norma amb un pla integral de dinamització», diu. Aprovada fa tres anys, la normativa ha fet que la instal·lació de bancs no s'aturés, però que s'ubiquessin a les rodalies.
Unes quante entitats bancàries al amí Ral
Comentaris