Els Amics del poble sahrauí van poder anar a la tradicional recepció que els fa l’Ajuntament ahir dijous, dia 10, amb tots els nens previstos acollits. Els dos sahrauís que encara no tenien família han acabat amb els coordinadors de l’entitat. “Preferim no acollir-ne perquè tenim bastant feina a fer, però tres anys després ja hi torno i ben contenta”, va explicar Montse Guardiola. Des de l’entitat es temia que faltessin nens per acollir després de l’èxit de l’any passat, però els contratemps a última hora han fet que fins l’últim moment no hi hagués les famílies pels 16 nens. El regidor de presidència, Carlos Fernández, va fer la recepció ala gran majoria dels sahrauís que estaran per Mataró fins el mes de setembre –alguns no van poder assistir-hi perquè estaven fent alguna activitat.
Fernández va donar la benvinguda als nens, va donar gràcies a iniciatives com la d’aquesta entitat i va animar a que se seguissin fent aquestes actuacions en els propers anys. Per la seva banda, Guardiola va assegurar que la seva feina és “relativament petita” i que el vertader treball estava en “les famílies que realitzen l’acollida”. La presidenta de l’entitat va remarcar el paper de l’Ajuntament, bàsic perquè “els nens puguin venir a Mataró”. “Aquests nens, quan venen aquí son ambaixadors del seu poble”. Guardiola va explicar que la millor de les notícies seria que la previsió de l’any vinent de l’entitat “fos que no han de venir en aquestes circumstàncies”. “Però com que han de seguir venint, millor que estiguin aquí el millor possible i gaudeixin”, va afegir.
Recepció reivindicativa
La recepció va comptar amb la presència i les paraules de Bekay, un jove que va marxar del Sàhara ocupat ara fa dos anys. Aquest sahrauí es troba a l’espera de rebre els papers que l’acreditin com a refugiat polític, i des de la seva arribada a Mataró ajuda al Amics del Poble Sahrauí amb els nens d’acollida. Bekay va donar gràcies a l’entitat per permetre que diversos nois tinguessin “unes vacances en pau a Catalunya”. El sahrauí va destacar la “precarietat” de la situació al seu país: “hi ha falta d’aigua, aliments, mitjans sanitaris”. “Només la unió entre les persones manté l’esperança al Sàhara per poder tornar als llocs ocupats i ser un país lliure del Marroc”, va afegir. Bekay va cloure la seva intervenció amb una pregunta que faria als governs: “Quin futur tindran els nens sahrauís si les coses segueixen igual?”.
Comentaris