Capgròs
El cooperativisme i l’economia social són una part indissociable de la vida d’Eloi Serrano. Doctor en Història Econòmica de la UAB, va treballar durant 15 anys en una societat laboral, la cooperativa Tusgsal que gestiona els autobusos de Badalona. En l’àmbit acadèmic sempre ha intentat lluitar per situar la universitat com a “eina al servei de la transformació de la societat cap a un món millor”, un objectiu de màxims per al qual el mataroní considera que l’economia social hi pot jugar un paper decisiu. “Cal fugir d’un cert dogmatisme instal·lat el món universitari que porta a explicar l’economia i l’administració de les empreses des d’una única perspectiva”, relata. És des d’aquesta base que dirigeix la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus, única en el panorama universitari català. No és casualitat que hagi nascut a Mataró, ciutat amb una tradició cooperativista molt forta que en els darrers anys ha reviscolat, amb la presència de nombroses empreses i entitats que hi aposten. “Mataró té tots els ingredients per convertir-se en un referent estatal en aquest àmbit”, defensa Serrano.
Per què impulseu la Càtedra d’Economia Social?
Vam observar un desequilibri entre el pes de l’economia social a Catalunya i la seva rellevància en el món acadèmic. Des de la universitat es difon coneixement, i és la nostra responsabilitat que l’alumnat conegui més teories i formes diferents de gestió de l’activitat tradicional. Els nostres alumnes d’Economia i Administració d’Empreses, que són els únics del país que han d’estudiar obligatòriament l’àmbit de l’economia social en aquest grau, poden aprendre com les accions de les empreses, les persones i les organitzacions deixen una petjada a la societat de la qual sovint no en som conscients. També els mostrem que es pot ser innovador i emprenedor sent una empresa inclusiva, democràtica i solidària.
Que sigui a Mataró no és mera coincidència...
El Maresme, i en especial Mataró, tenen uns atributs que no es pot trobar a cap altra ciutat catalana: història, gràcies a la Unió de Cooperadors; infraestructura, amb el Cafè de Mar i el TecnoCampus; una administració que hi està de cara; i projectes emprenedors que van fent teixit cooperatiu. Tenim unes condicions de sortida extraordinàriament positives.
El cooperativisme no s’acaba d’associar amb emprenedoria i èxit empresarial. Per què?
Quelcom que fem amb els estudiants és analitzar balanços de cooperatives en relació amb empreses mercantils de la mateixa mida i àmbit, i normalment les primeres tenen millors resultats. Caixa d’Enginyers és l’entitat més sòlida del sistema financer actual. També tenim Abacus, Llet Nostra, Laboral Kutxa... Hi ha centenars d’exemples.
Com és que la universitat ha arraconat aquests models alternatius en l’àmbit econòmic?
És el món sencer el que ha anat cap a una direcció determinada, i la universitat n’és un reflex. Els estudis d’història, de filosofia i d’humanitats en general han anat en retrocés, i la docència econòmica no ha quedat exclosa d’aquest fenomen. Però durant la crisi econòmica molts alumnes i professors ens hem preguntat si les coses no es podrien fer d’una altra manera. En èpoques de crisi la creació de cooperatives es multiplica, sovint com un instrument d’efecte refugi per a treballadors que volen recuperar una empresa que anava a tancar. Però el nostre objectiu és que l’economia social no sigui vista tan sols com això, sinó com un instrument més a considerar de forma proactiva en temps de bonança
Comentaris