Elna: una casa de pau i esperança

Des que els Marxaires Mataró-Canigó van oficialitzar el Camí del Nord fa dos anys, aquest grup de persones ha aconseguit tocar la fibra sensible a tot un sector de mataronins interessats en la història i connectats sentimentalment amb l'època republicana, que han "sortit de l'armari" i han iniciat un seguit d'activitats per recuperar una part de la història que ells creuen no explicada. Aquesta reivindicació va rebre un fort impuls quan els Marxaires Mataró-Canigó van descobrir la història de la Maternitat d'Elna, una casa als afores d'aquesta bonica ciutat nordcatalana on una jove suïssa, Elisabeth Eidenbenz, va tenir cura de 1939 a 1944 de sis-cents nens de 22 nacionalitats diferents tot i que la majoria procedents de l'Espanya republicana. Una mena d'Oskar Schindler, l'alemany que va salvar un miler de jueus d'una mort segura als camps de concentració: "Qui salva una vida salva una humanitat", li han recordat com a ell a l'hora de donar-li l'anomenada medalla "dels justos".

La història, recuperada per la historiadora mataronina Assumpta Montellà, ha merescut l'edició d'un llibre, una exposició i una pel·lícula que s'estrenarà el 2008 i que, segons va confirmar Montellà, protagonitzarà el popular Sergi López i podria comptar en el repartiment amb Penélope Cruz, Íngrid Rubio, Candela Peña o Bea Segura. I ha aconseguit crear una autèntica febre al voltant del tema exemplificada per exemple amb l'excursió que dissabte dia 8 i organitzada pels Marxaires, Òmnium Cultural i els Amics de la Ciutat va tenir lloc als escenaris de la història.

"Imagineu-vos l'Elisabet passejant amb bicicleta l'any 39 i pensant: és molt maca aquesta casa", deia Montellà dalt l'autobús just abans d'arribar a l'edifici, quan els visitants ja el veuen a la seva dreta. La historiadora feia de guia de l'excursió i havia baixat a Catalunya expressament des de Viena, on viu Eidenbenz. Allà havia estat amb l'escriptor Jordi Galceran preparant el guió de la pel·lícula. Després de cinc minuts de caminada per entremig de plàtans i avellaners, els mataronins es van retrobar amb la imatge de la casa, que destaca per la seva cúpula de ferro i el seu aire de clàssic palauet de començaments del segle XX i van començar a visitar les diferents estances de l'edifici.

Antoni Pou: tornar a casa
Per la majoria dels presents la visita a la Maternitat va ser emotiva, però n'hi va haver un per aquí la jornada va ser històrica: Antoni Pou, de 62 anys, barba i cabells blancs, un dels sis-cents nens que va néixer a la Maternitat mentre va estar oberta, concretament l'octubre de 1943, però que no hi havia estat mai des de llavors. De fet fins fa un any no coneixia la història d'Elisabeth Eidenbenz ni la seva importància, perquè segons va recordar, a casa seva de les èpoques de “desgràcies” no se'n parlava. Pou es va assabentar de la rellevància del lloc on havia nascut gràcies a l'article que Assumpta Montellà va publicar a la revista de divulgació històrica Sàpiens. "Després el llibre de l'Assumpta em va fer plorar”, va explicar. Ja dins la casa Pou, batejat a la catedral d'Elna, comentava que s'havia estat mentalitzant per la visita i que per això no estava emocionat, però quan es va dirigir als presents la seva veu va estar a punt de trencar-se-li: “Sé que hauré d'anar tornant a la Maternitat perquè si perdem la memòria malament rai", va dir en el parlament posterior davant el grup. Els pares de Pou es van refugiar a Perpinyà el gener de 1939 i el març de 1944 ja van tornar cap a Mataró, de manera que no recordava res de l'indret.

L'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, va comparèixer als voltants de la casa a les quatre de la tarda per acompanyar els mataronins en la seva visita. Garcia és fill de refugiats espanyols i per això va explicar que té una especial sensibilitat en el tema. L'alcalde va recordar que ell es va assabentar de la història gràcies a un investigador jueu que s'hi va interessar i va provocar que el 2001 es fes un homenatge a Eidebenz, quan a Catalunya ningú encara coneixia la història.

Garcia va recordar les persones que van habitar la Maternitat: “Era gent que havia patit molt i que havien estat aparcats en veritables camps de concentració encara que els francesos no ho vulguin reconèixer”, va dir, assegurant que la mortalitat infantil en aquests indrets era del cent per cent. Justament Garcia va revelar algunes dades desconegudes mercès a l'historiador local Tristan Castanyer, que està gratant en arxius a la recerca de noves dades sobre la Maternitat. Per exemple que Eidenbenz havia arribat a enviar quinze mil racions de llet pels camps de concentració com Argelers. I que, junt amb Friedel Bohny-Reiter, va inventar un curiós sistema per procurar una bona alimentació als recent nascuts dels camps de concentració: els posaven dins capses de llet i els portaven fins a la Maternitat per alletar-los i després els tornaven com paquets. Impressionant.

L'alcalde es va referir també a la tasca que va fer Eidenbenz amb dones no embarassades però que es trobaven molt febles i amb els germans grans dels nadons, fins a dotze anys. I que tota aquesta feina la va fer a pesar de tres elements distorsionadors: les tropes alemanyes, l'amo de la casa i la central de la Creu Roja, amb la qual Eidenbenz no s'entenia. “Aquesta era una llar de pau, cosa no gens habitual en aquell moment. Elna és símbol de que l'esperança sempre és possible”, va dir Garcia.

Després de fer la visita va ser el moment de l'acte institucional, en el qual l”amic de la ciutat” Joaquim Montserrat va excusar la presència de l'alcalde de Mataró i va obsequiar al d'Elna un present de Joan Antoni Baron, mentre que el president dels Amics, Antoni Bonamusa, va fer-li entrega de la medalla de l'entitat. Una forma de segellar uns llaços que sembla que ja no s'esborraran mai més. Abans d'entonar Muntanyes del Canigó, Garcia va convidar als presents a la inauguració de l'exposició que ja s'ha pogut veure a Catalunya a la mateixa maternitat, el proper 14 de juliol, en un acte on hi haurà el conseller de Relacions Institucionals català, Joan Saura.

Complement: "Seguint les passes de Companys i Aguirre"