La popular xurreria Tur, situada a la cantonada de la Riera amb el carrer Argentona, tancarà definitivament després del Dilluns de Pasqua després de més de vuitanta anys d'història. Els seus propietaris actuals, Carme Tur i Josep Piferrer, han decidit han decidit jubilar-se i ningú de la família vol continuar amb el negoci.
«Aquesta és una feina molt sacrificada perquè comencem a treballar a dos quarts de vuit del matí i acabem a les deu de la nit; això, cada dia de la setmana excepte els dimecres», explica la Carme Tur. I afegeix: «No solament es tracta d'apujar la persiana; abans d'obrir cada matí cal fer la pasta dels xurros i abans de tancar s'ha de deixar tot en condicions per reobrir l'endemà».
El tancament conté una dosi de tristesa, ja que si haguessin trobat alguna persona que hagués volgut aprendre l'ofici encara mantindrien un temps més la xurreria oberta, ja que el negoci és completament rendible. «Cap dels nostres fills volen continuar aquesta feina i avui dia no trobes joves que vulguin treballar els caps de setmana, encara que sigui amb un bon sou», comenta en Josep Piferrer. «Tampoc no volíem deixar el negoci a una persona que no hagués continuat la nostra manera de fer les coses», afegeix la mestressa.
Les patates fregides i els xurros són les especialitats de Can Tur, més conegut popularment com el «xurrero». Les patates, que sempre han estat lligades a la qualitat, els han donat fama més enllà de Mataró i han estat elogiades per persones de reconegut nom. Pel que fa als xurros , igual que les patates, també han travessat fronteres. «Hi ha clients de fora de Mataró que ens han vingut a buscar xurros per portar als Estats Units, Alemanya, Holanda i Itàlia», explica Tur.
A uns dies vista del tancament definitiu, el matrimoni ja té planejat com ocuparà el temps que guanyin amb la jubilació, però saben que enyoraran especialment el tracte amb la clientela: «Ara tenim clients d'aquells de tota la vida, han estat generacions de famílies de Mataró que sempre han vingut a comprar».
La xurreria actual, ubicada a la Riera, va obrir l'any 1945 i des de llavors la seva imatge externa no ha canviat gaire, però sí la manera de treballar. La Carme encara recorda les incomoditats dels inicis: «Quan van agafar el negoci encara coïem les patates i els xurros amb una cuina de carbó, després vam passar al gas i ara a l'electricitat; tots aquests canvis ens han facilitat molt la feina».
El tancament de la xurreria ha estat per una qüestió estrictament personal, no té res a veure amb el projecte de reformulació de les Galeries Laietana que té plantejada l'entitat financera. La cantonada on ara hi ha la xurreria ben aviat serà ocupada per un altre establiment. Això sí, el bar del costat de la xurreria, regentat pel fill de Carme Tur i Josep Piferrer, continuarà mantenint vinculat el nom dels Tur al sector de la restauració un cop dilluns abaixin la persiana.
Comentaris