El traçat del tren orbital preveu una variant i tres estacions a Mataró

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha donat un nou pas en la definició de la futura línia Orbital Ferroviària que ha d'enllaçar Mataró amb Vilanova i la Geltrú. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement sobre el document d'objectius i criteris i els informes ambientals preliminars, que seran sotmesos a la consideració dels ajuntaments implicats i del Departament de Medi Ambient. Aquest document serà la base dels plans directors urbanístics que permetran realitzar les reserves de sòl necessàries per a les dues línies, que es preveu sotmetre a informació pública abans de l'estiu de l'any vinent.

El traçat preveu, a Mataró, una variant soterrada per tal de connectar l’actual línia de Rodalies, que circula pel litoral, amb el futur tren orbital, que a la ciutat disposarà de tres estacions. El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, ha destacat el fet que en el traçat definitiu s’inclogui aquesta variant “de la que havíem anat parlant” i que, al seu parer, “permetrà donar un valor de node al municipi”. Segons el projecte de traçat, Mataró disposarà de tres estacions, l’ubicació de les quals és susceptible de noves modificacions com a conseqüència dels treballs d'enginyeria que es continuen executant i dels processos d'informació pública i participació que s'aniran succeint, a partir d'aquest moment. Tot i això, Bassas recorda que la previsió inicial era la d’ubicar les estacions a Cerdanyola, els entorns del Parc Central i a Rocafonda. A més a més, el regidor d’Urbanisme creu que amb la variant caldria ubicar una quarta estació a la zona del Pla d’en Boet, que substituiria l'actual estació de Renfe.

Un recorregut de 119 quilòmetres
La línia de tren Orbital unirà Mataró amb Vilanova en un recorregut de 119 quilòmetres, 68 dels quals seran de nova creació i 46 en túnel. La línia passarà pels municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró. El projecte preveu també la construcció de 18 noves estacions, 10 més que les previstes inicialment. Igualment, projecta una nova variant soterrada per l'interior de Vilanova, que s'afegeix a la ja proposada a la ciutat de Mataró. La inversió prevista és de 4.000 milions d’euros.

Els nous trams de la línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Granollers a Mataró. En el tram comprès entre la Roca del Vallès i Argentona, el traçat s'ha millorat per tal de reduir-ne l'impacte ambiental i s'han situat les estacions al més a prop possible dels nuclis urbans. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.