‘El top manta ha estat nefast i Internet ho ha acabat d’espessir’

Han decidit tancar la botiga de discos per jubilació. Com i quan van decidir obrir el Swing a la plaça de les Tereses?
Vam obrir el 1985. Aquí abans hi havia una botiga de mobles que havia portat el nostre avi i el nostre pare. Però nosaltres al 85 vam decidir fer un canvi. La nostra idea era fer del hobby una feina. Voliem una cosa petita que poguéssim controlar i que ens agradés.

En aquell moment també vau suplir una mancança a la ciutat.
Sí. A Mataró, per la ciutat que és, sempre hi ha hagut poques botigues de discos. Tenir Barcelona tant a prop ens coarta a tots nivells.

La botiga Swing sempre ha tingut una personalitat especial.
La nostra idea sempre ha sigut la de tenir una botiga especialitzada i per a col·leccionistes. Al principi, els nostres anuncies deien “ara ja no cal anar a Andorra”, perquè és on anaven els col·leccionistes. El nostre gènere sempre ha estat orientat a un tipus de gent, d’una certa edat. Però des del 85 fins ara ha passat el temps i s’han anat extingit o s’han saturat.

Però tot i això heu resistit vint-i-cinc anys malgrat els canvis en la indústria i el consum musical.
Sí, perquè teníem clients habituals que sempre han buscat un producte típic. Nosaltres som una botiga rara i diferent, i això ens ha fet que aguantem. Hem ofert molt producte d’importació. També tenim molt de jazz, oldies dels anys seixanta i molta cosa que no està editada a Espanya. També estem especialitzats en el que es diu “guitars”, basat en la música instrumental de guitarra elèctrica del conjunt The Shadows. A Europa hi ha molts grups que imiten aquest estil. Nosaltres devem ser l’única botiga a Esapnya especialitzada en això.

Amb aquesta oferta heu capejat les diferents crisis de la indústria musical. Com le she viscut?
El pas del vinil al compact disc no es va notar, va anar més per bé que per mal. Però després ha vingut el top manta, que ha sigut nefast. La gent no li dóna cap importància, però el “manta” ha depreciat el producte, i ara el disc ja no és res. I després Internet ha acabat d’espessir-ho. La indústria el que ara busca jo no és que et descarreguis la música, sino que només l’escoltis, que no tinguis suports a casa, ni cd’s ni dvd’s ni llibres...

Difícil d’acceptar per a una botiga de discos per a col·leccionistes.
És que ens trobem que algú que busca una cosa concreta no la pot trobar pagant, perquè les multinacionals no han volgut incloure segons què en els catàlegs, i llavors vas a Internet i la trobes gratis perquè algú que la tenia a casa l’ha penjat. És una bogeria.

En aquests context, no us arribat a plantejar un nou enfocament per la botiga?
Els proveïdors en ho han suggerit però nosaltres sempre hem volgut vendre música especialitzada. En David Bisbal no ens interessa, això la gent ja ho pot trobar en grans superfícies i amb unes altres condicions. Nosaltres no hi podem competir, amb això. I tampoc hem volgut vendre samarretes o tasses. Nosaltres hem volgut vendre música.