El somni americà a Mataró

Marquie Smith té 24 anys i juga des d’aquest estiu al Mataró Parc Boet. Aquest nord-americà nascut a Alemanya busca el seu somni a la capital del Maresme. “Vaig decidir venir a Europa aquest estiu, quan parlant amb el meu pare em va animar a intentar seguir amb la carrera en el món del bàsquet que havia iniciat a l’escola”, explica el jugador. Va ser llavors quan va decidir provar sort, primer a la Lliga Argentina i després viatjant cap a Espanya. La seva primera aturada va ser Girona, i des d’allà va participar a la Maresme BBVA Cup, on va destacar en el concurs d’esmaixades. Allà va cridar l’atenció del Boet, que va contactar amb ell i el va convèncer per fitxar pel conjunt taronja. “Visc a la Via Europa i el meu únic objectiu aquí és jugar a bàsquet; vaig venir per això”, afegeix. Smith té previst seguir amb els estudis, vol centrar-se en ciències polítiques, però no sap quant durarà la seva aventura a Mataró. Perquè tal i com diu: “no és només que m’agradi la ciutat, és que m’encanta tot el que hi ha aquí”.

Què fa un americà jugant al Mataró Parc Boet?
Em van veure en un torneig i em van voler fitxar. Quan vaig conèixer el projecte de club, la seva professionalitat i el treball familiar no m’ho vaig pensar. Estic aquí només per jugar a bàsquet i fer-me un lloc com a jugador professional. Ho tenia molt clar, i més quan la meva mare em va dir: "ets jove i si treballes dur per allò que vols, podràs aconseguir tot el que et proposis". vaig decidir tornar a entrenar i vaig poder entrenar convidat amb alguns equips argentins; quan estava a punt d'estrenar-me a la lliga professional el meu mentor i agent, Manny Rodríguez, em va assegurar que el millor lloc per començar la meva carrera professional era a Espanya pel seu nivell competitiu. I així vaig arribar al torneig Maresme BBVA Cup on el Boet es va fixar en mi.

Però tens molts altres projectes...
Em vaig graduar amb molt bones notes i m’agradaria seguir estudiant, però dependrà del temps que estigui aquí. Tinc una línia de roba pròpia que es diu Splashy Inc i consolidar-la és un dels meus grans objectius. També m’agradaria enfocar els meus estudis en el món de la política, amb algun Master a Londres abans de tornar als Estats Units. I qui sap si poder presentar-me com a president!

Com ha estat la teva adaptació a Mataró?
Molt bona. La meva mare ha treballat 22 anys a l’armada nord-americana i m’ha inculcat uns valors i un respecte que m’han fet com a persona. Sóc rialler, m’encanta interactuar amb la gent i estic treballant per millorar el meu castellà i català per poder-me comunicar amb el meu entorn.

Què fas durant la setmana?
Entrenar. Vaig a córrer per la platja i a través de la ciutat, i m’agrada anar a prendre alguna cosa al Drunk Monk Sp9rt House. També he conegut ja la nit de Mataró a llocs com el Particular o el Privat i he après moltes coses, sé que és la ciutat on va néixer Josep Puig i Cadafalch i conec la importància que va tenir l’Imperi Romà en la construcció de l’antiga Mataró. Naturalment també vaig a comprar a Mataró Parc de tant en tant, sóc un fanàtic de la moda i tinc més de 100 tipus de sabates... Tot i que la majoria són de la línia Nike Jordan!

Alguna cosa més que t'hagi sorprès de Mataró?

Sé que va ser el primer lloc on va haver-hi ferrocarril, m'encanten monuments com la Casa Coll i Regàs i l'antiga Vil·la Romana [Torre Llauder]. Tornant a l'actualitat, també sóc fan de la botiga 24 segons. També sóc bastant actiu a les xarxes socials, i quan tinc un moment passo per Snapchat o Instagram per connectar amb els fans, amics i la família.

Trobes moltes diferències entre la societat nord-americana i l’europea?
La principal diferència que hi ha és la prioritat del temps. Aquí a Espanya el temps és important, però no és l’única prioritat. Als Estats Units, el temps és diners i està tot molt més orientat al negoci. Es dina en 30 minuts i no existeix la ‘becaina’, a més els negocis no tanquen mai, tampoc els diumenges. També crec que als Estats Units hem de combatre amb moltes injustícies, drets d’armes, problemes racials i una discriminació que està institucionalitzada. En el darrer any hem vist molts joves negres morir en mans de policies al meu país, quan la seva feina hauria de ser la de servir i protegir a la gent. Aquí hi ha un sentiment de confiança molt més elevat en aquest sentit.

Fins quan estaràs a Mataró?
Si pogués, hi estaria tota la vida. La veritat és que es viu molt bé aquí. Estic en un pis que quan em llevo al matí veig unes vistes espectaculars, amb el mar blau a un costat i la muntanya a l’altra. Dependrà de com pugui continuar la meva carrera professional en el món del bàsquet i com es desenvolupin els altres objectius que tinc.També m'agradaria introduir-me en el món de la moda i del teatre. En tot cas, si marxo a fer la meva carrera a Londres i Estats Units, segur que voldré tornar i mostrar el meu amor i apreci a la ciutat on tot va començar.