El PSC apel·la a una llista renovada i al 'vot útil' per tornar al govern

Tabula rasa. Candidat nou i jove, llista totalment renovada, sense cap representant de l’actual grup municipal en llocs prominents. Al PSC de Mataró, que fa quatre anys van perdre l’alcaldia després de 32 anys al govern de la ciutat, pretenen tancar el parèntesis de CiU a l’Ajuntament des de la regeneració del propi partit, en un moment on bona part de la població reclama precisament que la política es regeneri. “Venim d’una etapa esgotada, calen noves energies”, afirma David Bote. 33 anys, doctor en Física, amb una llarga trajectòria a les bambalines del PSC local però sense experiència fins ara en la primera línia de la política. Considera que ell i el seu equip aporten”frescor” que ajuda a trencar amb “determinades inèrcies”. “No volem ser injustos amb els companys, però avui o ofereixes un producte que es percebi com a nou, o no et voten”, sentencia Bote.

Quan el candidat del PSC presenta el seu programa electoral, amb tot de propostes com ara un nou Pla pel desenvolupament econòmic i social que inclogui una potent dotació econòmica, doblar els recursos per a polítiques socials, transformar Pumsa en una eina per rehabilitar els barris més degradats, o un discurs menys “bonista” en àmbits com la convivència i la immigració; quan fa totes aquestes promeses ha d’afrontar una pregunta inevitable:  i tot això, perquè no ho vau fer en 30 anys de govern? “Perquè la política són persones concretes en un temps i un context determinat”, respon Bote, marcant distàncies amb l’anterior govern socialista. Però poc després les escurça. “En Joan Antoni (Baron) va fer el TecnoCampus, que CiU volia aturar; el govern tripartit de la Generalitat va impulsar la llei de barris i els plans d’entorn que CiU i el PP s’han carregat”, afirma.

Aquí l’ajuda la número 2 de la llista, l’advocada Núria Moreno. “Mataró és una construcció socialista”, sentencia aquesta veïna del Palau-Escorxador, de 45 anys, advocada del bufet mataroní Adelaida Molina, un dels més actius en la lluita contra les Preferents en l'àmbit judicial. Moreno, però, reconeix que les sigles “poden suposar un handicap” en un moment com l'actual, on es passa factura al que es percep com a vella política. “Potser sí”, respon Bote, “però hem de ser agraïts i coherents, som del PSC sense complexes, ningú pot negar que moltes coses s’han fet bé i nosaltres en som uns continuadors”.

Si no juga bé les seves cartes, el PSC pot quedar diluït el proper 24 de maig entre tanta força emergent. Bote considera que del 24 de maig en pot sortir un consistori “feble”, massa dispers amb l'entrada de nous grups. "El que necessita Mataró és un govern fort que pugui dur a terme propostes valentes", afirma el cap de llista socialista. Per aconseguir-ho, apel·la a un concepte que fa temps que no sentíem: "vot útil, sí, per què no ho podem dir així?". Sigui com sigui, el panorama condueix a la necessitat de pactes postelectorals per formar govern. Els socialistes no es tanquen pràcticament cap porta. "Haurem de veure quins partits són tan responsables com nosaltres", resol Bote. Un pacte amb el PP? No el neguen categòricament.

Gestionar el que tenim
El PSC, com apuntava Moreno, va liderar els governs que han expandit Mataró amb projectes urbanístics com la Via Europa o el Rengl, que han redefinit la ciutat. També se'ls pot assenyalar com a màxims responsables del deute contret pel consistori i PUMSA, un dels més elevats del país. "L'expansió de la ciutat ja s'ha completat, ara ve la part més complexa, gestionar i millorar el que ja tenim", afirma Joan Vinzo, número 5 a la llista dels socialistes. Vinzo confirma el perfil "professional", en paraules del propi Bote, que té la candidatura socialista: metge pediatra a l'Hospital de Can Ruti. La sensació que es vol transmetre és la d'una llista de gent preparada, amb currículum fora de la política. Tornant a l'urbanisme, el PSC aposta per regenerar els barris més degradats, en referència a Cerdanyola i Rocafonda, recuperant el seu teixit comercial, tornant a instal·lar-hi equipaments i apostant per la rehabilitació dels edificis més antics i obsolets. "En aquests barris es produeixen situacions de vulnerabilitat, hem de detectar-les i actuar-les, cuidar el que tenim", apunta Moreno.

Discurs endurit en immigració
Aquests barris també són els destinataris d'un discurs socialista més endurit en l'àmbit de la immigració. "La ciutadania té la percepció que hi ha persones que tenen més drets que altres", deixa anar Vinyó. Resulta que els socialistes abonen la teoria que els immigrants reben més ajudes que els demés? Ho neguen, però sí que consideren que no s'han fet bé les coses per aminorar aquestes percepcions. L'actual PSC creu que, quan van estar al govern, van ser massa tous. Assenyalen un estudi fet públic pel govern tripartit a principis de 2011, a pocs mesos de les eleccions, que la convivència a barris com Rocafonda i el Palau era bona. "Llavors ens vam equivocar, els problemes existien", diu el candidat. La solució, segons el nou equip socialista, és "canviar l'enfocament". "La integració ha de passar pel respecte a les normes i a la cultura de la ciutat, per cuidar un espai comú que és de tots, per fer tots el mateix esforç, et diguis com et diguis", afegeix. Per matisar que aquest discurs no és el mateix que la "mà dura" que proposa el PP, Bote recalca que s'ha d'apostar per la mediació, per recuperar la policia de barri, per apostar per la formació i per millorar el manteniment dels espais públics d'aquests barris. "També hem de millorar la percepció que es té d'aquests punts de la ciutat", resol Bote.