El primer alcalde de CiU a Mataró

Amb el final d'aquest mandat, Joan Mora haurà completat un període de 8 anys en política activa: la primera meitat com a cap de l'oposició, i la segona com a alcalde de Mataró, el primer de l'era democràtica que no ha estat del PSC. Mora ha anunciat aquest dijous que no repetirà com a cap de llista de CiU, posició que va ocupar el 2007 i el 2011. Fa set anys, va aconseguir 8343 vots i un total de 7 regidors, un resultats prou bons tenint en compte els precedents de CiU a Mataró, però que el van deixar a l'oposició davant el govern tripartit format per PSC, ICV-EUiA i ERC.

L'any 2011, de nou com a candidat de CiU, va donar el 'sorpasso', guanyant les eleccions municipals amb 8 regidors i 11.121 vots, per davant del PSC. Mora es va convertir en el primer alcalde de Mataró de CiU, i va passar a ostentar una de les alcaldies del partit més importants de Catalunya. En aquest mandat, que serà el primer i últim com a edil mataroní, governa en solitari i en minoria.

El seu mandat, al qual encara li queda pràcticament un any, ha estat força convuls, a causa precisament del seu govern en minoria en un consistori més fragmentat que mai. Va fer un oferiment a la resta de partits per establir un govern de concentració que no va fructificar. Malgrat els intents posteriors de sumar suports, entre els quals hi figuren diversos assaigs fallits de sociovergència i, sobretot, el "pacte secret" amb el PP, que finalment també es va trencar, Mora haurà governat la ciutat tant sols amb 8 dels 27 regidors de l'Ajuntament. La impossibilitat de formar una majoria estable han dificultat les tasques de govern, com s'ha vist en els darrers mesos, quan CiU s'ha vist obligada a aprovar els pressupostos en solitari.

La crisi econòmica i l'estat precari de les arques de l'Ajuntament, amb un deute municipal que arribava als 300 milions d'euros quan va accedir a l'alcaldia (motiu d'àgries disputes amb l'actual oposició), han deixat Mora amb poc marge de maniobra a l'hora de fer grans inversions que li permetin deixar un llegat visible. En canvi, ha convertit la lluita contra l'estafa de les Preferents en un dels seus grans actius. Al capdavant de l'Ajuntament ha liderat les reivindicacions perquè els afectats per aquestes participacions a Mataró, la majoria clients de Caixa Laietana, poguessin recuperar els seus estalvis.

Un altre front en el qual ha centrat molts dels seus esforços ha estat en el de promoció de ciutat. L'agermanament econòmic amb la ciutat nord-americana de Fort Lauderdale, que ha de servir entre altres coses per impulsar el front marítim de la ciutat; l'arribada a Mataró de la Festa al Cel, que es farà el proper mes de setembre; o la promoció de la Nau Gaudí com a "quilòmetre 0" de l'obra gaudiniana han estat tres dels moviments més importants en aquest sentit.

Una qüestió que encara no ha pogut resoldre és la de l'arribada d'El Corte Inglés. Després de superar l'escull de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, va aconseguir un acord amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas i amb la CUP per retirar tots els recursos pendents i deixar via lliure a l'operador comercial. Aquest, però, encara no ha posat la primera pedra de l'edifici.

Durant aquests tres anys de mandat, ha hagut de fer front a força polèmiques. Una de les més destacades s'ha situat en l'àmbit educatiu, amb les escoles Angeleta Ferrer i Joan Coromines i la planificació de places d'escola pública al Centre com a protagonistes. Les protestes als CAP de Rocafonda i Cerdanyola, i l'incident al Carrer Sant Antoni, on l'esfondrament d'una casa en obres va obligar a desallotjar diversos veïns durant molts mesos, han estat altres capítols complicats del mandat que continua fins al maig del 2015.