El President d’Amical Mathaussen conta com li van pendre la dignitat

El públic assistent ahir a al vespre a l'acte de commemoració del 60 aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini nazi, organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, va abandonar la sala del Foment Mataroní amb el cor encongit. Enric Marco, president de l'Associació Amical Mathaussen, va explicar amb paraules dures i commogudes la seva experiència en els camps de concentració alemanys. Ell va ser un dels pocs supervivents espanyols d'aquells recintes d'horror. Passats seixanta anys atribueix aquest fet a l'atzar, a la joventut i a la seva capacitat de somiar que un dia podria tornar a gaudir de la llibertat, capacitat que molts dels seus companys van perdre “morint-se no per desig, sinó per estar cansats de viure”. “En el camp la dignitat tenia un preu molt car, et costava la vida”, sentenciava ahir qui va patir tortures, humiliacions, fred, gana i explotació.

Marco va tenir una atenció especial pels infants i les dones que van viure experiències similars a les d'ell. “Les criatures eren les víctimes predilectes dels nazis perquè els feien nosa, no eren productives, i només al néixer ja tenien la sang corrompuda”, va dir. Respecte les dones, el president d'Amical Mathaussen va manifestar reconèixer aquelles mares, esposes i filles, tractades com a “truges, perquè d'elles se'n van aprofitar fins i tot els cabells”, en imatges que actualment veu arribades des de Chiapas, Etiòpia, Kosovo, Afganistan o Rwanda.

El conferenciant no va saber com repartir les culpes d'aquell extermini: “No sé qui va ser més responsable de la nostra situació, aquells nazis que ens van posar en un camp, o aquells espanyols que ens van negar un país i ens van convertir en apatrides”, va dir Marco, encara que tampoc va exculpar la societat alemanya que segons ell només mostrava “llàstima i fàstic” pels presos. A més, també va voler precisar, si encara quedaven dubtes, que “el nazisme no van ser quatre bojos, sinó un sistema fred i calculat” i va advertir que “als homes i a les nacions quan se'ls du a la desesperació després es paguen a les conseqüències”, en clara referència a les persones que actualment s'autoimmolen.

En segon lloc, i a tres dies de la celebració del 74è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, Marco va demanar una major divulgació i investigació historiogràfica d'aquest període del passat. “La república no va ser la simple substitució d'un president per un rei, va ser l'obtenció de la igualtat entre homes i dones, l'aprovació de la llei del divorci i avortament, la promulgació dels Estatuts d'Autonomia, la laicització de les escoles i la causa de què anés a parar en un camp de concentració”, ha explicat el ponent. Malgrat la defensa d'aquests anys de la nostra història, l'exgeneral republicà va reconèixer que el fracàs del nou sistema estava sentenciat des de l'inici perquè “feia por als feixistes però també a les febles democràcies europees”. En la mateixa línia, Marco també va demanar la recuperació de la memòria històrica. “La història és la única defensa que tenim per un dia poder jutjar els franquistes, sinó ells personalment, al franquisme”, va dir, qui assegura que les restes de les fosses comunes que actualment exhumen i els noms de les làpides dels cementiris dels pobles del sud de França que van tenir camps de concentració són la mostra de la repressió del dictador.