Joan Bonamusa, guanyador de l'accèssit
Joan Bonamusa, guanyador de l'accèssit

Judith Vives

El Premi Iluro queda desert perquè els treballs tenen ‘poca entitat’

El jurat dóna un accèssit a l'historiador mataroní Joan Bonamusa per l'obra ‘De la civitas d'Iluro a Alarona, entre la Tetrarquia i els Carolingis'

 El Premi Iluro del 2010 ha quedat desert. Cap del set treballs finalistes reunia la “perfecció” que busca el jurat que s’encarrega de decidir el guanyador, segons va explicar el seu president, Antoni Pladevall, en l’acte d’entrega dels premis celebrat dijous, dia 28. Només una obra va merèixer una atenció especial del jurat. Es tracta del treball titulat “De la civitas d’Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) entre la Tetrarquia i els Carolingis”, que li ha permès a l’historiador mataroní Joan Bonamusa emportar-se un accèssit de 3000 euros. Però ni tan sols aquest treball tenia “prou entitat” com per merèixer el guardó a la millor monografia històrica valorat en 9000 euros que concedeix Caixa Laietana. En les 52 edicions del Premi Iluro només havia passat en sis ocasions precedents que el guardó quedés desert.

Un gran silenci només trencat per alguna mostra de decepció. Així va rebre el nombrós públic que va omplir la sala de l’Ateneu de Caixa Laietana el resultat del veredicte, que va llegir el secretari del jurat Ricard Navarro. Poc després, era Antoni Pladevall l’encarregat de valorar un per un els set treballs presentats, que va qualificar amb un genèric “bonics i interessants” per detallar, a continuació, quina eren els aspectes pels quals cap d’aquestes obres mereixia, a judici del jurat, emportar-se el Premi Iluro. Segons va comentar Pladevall, el jurat va ser força unànime en el cas del treball guardonat amb l’accèssit. Un segon treball titulat “Rock i cultura pop a Mataró: una visió implicada” també va arribar a ser valorat com a possible segon accèssit tot i que finalment la idea es va descartar “perquè no podíem anar donant accèssits i no donar el premi”, segons va dir el president del Jurat, que va insistir en què ni tan sols el treball de Joan Bonamusa tenia “prou entitat”. “Li falta cohesió”, va dir Pladevall, que no obstant, va destacar en canvi l’aportació documental i de recerca sobre les excavacions arqueològiques realitzades a Mataró des del segle I fins al IX que recull el treball.

Crítica a Jaume Vicens Vives
Any de crisi, per tant, en el Premi Iluro de monografia històrica, que a banda d’haver quedat desert, va veure reduït el nombre de treballs presentats, tal i com va destacar el president de Caixa Laietana Jaume Boter de Palau durant la presentació. L’acte va incloure una conferència de l’historiador Josep Maria Fradera al voltant de la figura de Jaume Vicens Vives, de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement. Fradera va centrar la conferència en una de les obres de maduresa de l’historiador, Industrials i polítics del segle XIX en el qual va idealitzar, a parer de Fradera, la burgesia industrial catalana. Segons el conferenciant, Vicens Vives en aquest llibre va oferir una “descripció incompleta i massa ideològica de la burgesia del segle XIX” i va deixar-ne de banda “les seves mancances i febleses”, sobretot en els àmbits econòmic i social. “Vicens Vives volia definir als anys cinquanta quina classe social hauria de liderar un canvi polític i aixecar el país”, va explicar Fradera, que explica així la idealització d’una burgesia catalana, la del segle XIX, que en crítica historiogràfica posterior s’ha demostrat “que no donava la talla”, va concloure.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive