El Ple es va oposar fa un any a declarar Ibern 'persona non grata'

La voluntat de tots els grups municipals de declarar “persones non grates” als exdirigents de Caixa Laietana Josep Ibern i Pere Antoni De Dòria aquest dijous al Ple municipal té precedents contraris que ho dificulten. El Tribunal Suprem s’ha pronunciat en contra que els Ajuntaments estiguin habilitats per fer aquesta mena de declaracions sobre persones. El més curiós és que aquests pronunciaments de l’alt tribunal es va esgrimir l’any passat al propi consistori mataroní quan un grup municipal, PxC, ja va intentar que es declarés a Ibern “persona non grata”. Llavors el Ple ho va rebutjar, basant-se en un informe del Secretari de l’Ajuntament, que al·legava que “els acords dels ajuntaments que han declarat ‘persona non grata’ han estat anul·lats pel Suprem”.

Aquest capítol es remunta al Ple de Març de 2013, i sembla que tots els grups municipals que ara volen donar suport a la proposta de resolució promoguda per Estafabanca l’han oblidat. El punt 17 recollia una proposta de resolució presentada per PxC per declarar Josep Ibern “persona non grata” . CiU, PSC i PP hi van respondre amb una esmena a la totalitat que es va acabar aprovant (vots contraris de PxC, ICV i la CUP), i que eliminava la figura de “persona non grata”. El primer tinent d’Alcalde, Joaquim Fernàndez, ho va argumentar a partir del citat informe del Secretari, que treia validesa legal a la mesura.

L’esmena proposava dos nous acords, el primer d'ells amb un redactat molt significatiu: “El Ple Municipal es compromet a mantenir la correcció i elegància en el tracte personal entre els seus membres i, molt especialment, a garantir el respecte a institucions públiques i privades, així com a qualsevol persona individual”. El segon acord afegia que “aquesta actitud no s’ha de contradir amb la possibilitat de demanar  explicacions o condemnar determinades actuacions”. Ras i curt, que es podia ser crític amb els exdirigents de Caixa Laietana, com ho ha estat l'alcalde Joan Mora en nombroses ocasions; però declarar-los “persones non grates” des de l’Ajuntament estava fora de lloc a nivell legal i en l’àmbit de la “correcció i elegància en el tracte personal”. Un any després, sembla que ja no és així.

En una sentència del 17 de juliol de 1998, el Suprem es va manifestar sobre la declaració persona non grata:  “La citada declaració no és un mecanisme de reacció al qual pugui acudir l’Administració Local, quan aquesta disposa legalment de mecanismes suficients [...] per evitar aquesta classe d’actuació, sense recórrer a una desqualificació formal que pugui comportar un desprestigi”. L’informe del Secretari del 2013 afirmava, a més que l’Ajuntament “no està habilitada per prendre un acord d’aquestes característiques [declarar persona non grata], per no trobar-se la justificació del mateix entre les seves competències ni en la pròpia clàusula d’autonomia municipal”. I afegia que aquestes declaracions no tenen “cap efecte jurídic envers les persones afectades”.

Dret internacional
La declaració de “persona non grata” només té repercussions jurídiques en dret internacional. Es pot aplicar a diplomàtics perquè perdin les atribucions i privilegis que inclou la seva condició. En casos com el que ara vol impulsar l’Ajuntament, la declaració és simbòlica. "No té efectes jurídics. És una declaració que manifesta una orientació política, en aquest cas de l'Ajuntament. No suposa aprovar cap norma, només una resolució", explica a Capgros.com el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Castellà. A les persones titllades oficialment de “no grates” no se'ls prohibeix realitzar determinades activitats, ni se subordina la seva llibertat a requisits concrets.

Atac a l’honor
Però que no comporti problemes legals als afectats no significa que aquests no en surtin perjudicats.  "Entenc que aquest tipus de declaracions polítiques van més enllà de les funcions pròpies i legalment previstes d'una institució pública, sobretot pel que tenen de denigratori cap a persones i institucions", afirma Castellà. En aquest sentit, Gabriel Domènech, Doctor en Dret de la Universitat de València i autor d’informes sobre aquest àmbit, explica que és “una mesura il·legal” ja que es tracta d’un “atac a l’honor” a la persona, sense que aquesta “pugui defensar-se”. Reitera que “caldria un procediment legal fixat on es donés audiència a l’interessat perquè es defensés d'aquests atacs, però això no existeix”. Domènech cita al Suprem, que va afirmar que les persones "no grates" haurien de tenir dret a reclamar protecció judicial.