El ple aprova sense consens una declaració contra el terrorisme d'ETA

Els consens dels grups municipals contra el terrorisme d’ETA es va trencar ahir per primera vegada després que, en el ple, la CUP votés en contra de la proposta presentada per la resta de formacions en la que es condemnava explícitament els atemptats que el passat 1 de desembre van acabar amb la vida de dos agents de la Guàrdia Civil. La formació independentista va presentar una proposta alternativa en la que expressava el seu rebuig a la violència i defensava un procés de negociació de pau que integri totes les parts en conflicte.

"ERC és partidària del diàleg però hi ha coses que estan per sobre. Ningú té dret a treure-li la vida a ningú", va dir el portaveu republicà, Francesc Teixidó, el primer en intervenir. La portaveu d’ICV, Quitèria Guirao, va recórrer a "l’avui no toca" per justificar el seu vot negatiu a la proposta de la CUP: "volem condemnar dos assassinats, avui no toca pujar la pilota cap amunt i parlar del procés de pau", va dir, abans de preguntar-li a l'independentista Xavier Safont-Tria si també "demanarà mediació" en els casos de violència de gènere. El cap del grup popular, Pau Mojedano, va lamentar que la CUP no faci una condemna expressa de l’atemptat i va titllar "d’infàmia" el fet que es posi “en un mateix nivell" les víctimes i els responsables dels atemptats. Mojedano va preguntar a Safont Tria "que vindrà després de la seva pau?".

Pel cap de CiU, Joan Mora, la proposta de la CUP estava "fora de lloc i de context" i la va atribuir a la "inconsciència i la immaduresa". Segons Mora, la "única reacció ara ha de ser la condemna". El socialista Ramon Bassas va assegurar que la proposta dels independentistes "ignora els assassins, ignora les víctimes i ignora la llei" i va demanar-los que "es desmarquin d’aquells que no van al moll de l’ós i no afronten la pau".

Safont-Tria va defensar la seva posició recordant que de "víctimes i botxins n’hi ha a tots els bàndols". "Nosaltres no demanem la derrota de cap bàndol", va afegir. A més, va argumentar que no podia donar suport a una moció que es refereix als cossos de seguretat que "tanquen diaris, tavernes i il·legalitzen partits". Mentre parlava, el regidor del PP José Manuel López va abandonar la sala visiblement indignat. Minuts abans, el mateix López, així com membres del PP i de Ciutadans presents a la sala van mostrar fotografies dels agents morts i pancartes amb el lema “rebutgem la violència i els que no la condemnen".

Dret a decidir
L’agilitat del debat al voltant de l’ETA va contrastar amb la llarga durada de les intervencions dels grups en el punt anterior, una proposta de CiU i ERC pel dret a decidir. Més de tres quarts d’hora van dedicar els portaveus a debatre un tema del qual l’alcalde, Joan Antoni Baron, va reconèixer que els mataronins "en podran tirar molt poc a l’olla”.

El popular Pau Mojedano va fer el discurs més llarg i crític, en el qual es va enfrontar amb el regidor de la CUP, al qual va acusar de defensar un escenari "totalitari" per haver identificat el dret a decidir amb el de l’autodeterminació dels Països Catalans. Mojedano va acusar els promotors del "dret a decidir" d’estar instal·lats "en el pur tacticisme" i de ser responsables "d’un país malalt de nacionalisme". "Jo em sento catalanista", va afirmar en la contrarèplica: "el problema és que jo l’estimo i vostè no m’estima a mi", li va dir a Safont Tria. "Si es vol deixar estimar jo l’estimaré”, li va contestar l’independentista, assegurant-li que "en aquesta Catalunya vostè també hi tindrà lloc".

Safont Tria va proposar la creació d’una assamblea de regidors a nivell de Països Catalans que va topar amb el rebuig del portaveu socialista, Ramon Bassas, que també es va preguntar sobre que vol dir "dret a decidir", va acusar CiU d’estat fent partidisme i els va convidar a decidir "si volen govern Espanya" o bé, "a sortir de l’armari" de l’independentisme. Joan Mora (CIU) va lamentar que els catalans "quan baixem el cap som reconeguts, però quan reclamem coses ja no som tan simpàtics" i va acusar el PP i el PSOE d’anar "del mateix costat". El republicà Francesc Teixidó va voler deixar clar que ERC és un partit independentista, mentre que l’ecosocialista Quitèria Guirao va anunciar l’abstenció en considerar que un major autogovern es pot assolir amb el nou Estatut.

Finalment la proposta només va aconseguir el suport dels promotors, CiU i ERC, mentre que la CUP es va abstenir i PSC i PP hi van votar en contra. L’esmena de la CUP va ser tombada per la resta de grups.