El ple aprova millorar l’estat del xalet de l’arquitecte Jordi Capell

Tots els partits de l'oposició van aprovar en el darrer ple, celebrat el passat dimarts 8 de novembre, buscar solucions per millorar l'estat del xalet Can Masjoan. Aquest edifici, situat a la part alta del Nou Parc Central, és obra de l'arquitecte Jordi Capell (Mataró, 1926/El Masnou, 1970) i protegit pel Pla Especial de Patrimoni. La proposta va ser presentada a la sessió plenària pel grup de Convergència i Unió. "Actualment l'edifici presenta una imatge poc adequada pel seu valor, tot està força malmès, l'espai que l'envolta està degradat i, fins i tot, genera problemes de seguretat, perquè els nens que juguen per aquella zona pugen als balcons", va explicar Josep Lluís Martí, regidor nacionalista.

Des de l'any 2003, aquest edifici és el magatzem de la brigada de jardineria, una funció, segons CiU, poc adient per aquest edifici. Per això els nacionalistes ja van posar sobre la taula diverses propostes a tenir en compte, per exemple, convertir-lo en: un espai d'informació, la seu de l'Associació de Veïns de Via Europa, un centre cívic per activitats de petit format o un centre d'exposició de l'obra de Jordi Capell, admirada a Catalunya però desconeguda a la ciutat. El govern va aprovar la proposta de resolució i va prometre treballar sobre el tema. "Tenim propostes concretes i també considerarem les exposades per CiU", va assegurar la regidora de Serveis Centrals i Planificació, Pilar González-Agapito. Per la seva banda, el PPC també va recolzar la proposta per ser "raonable".

Ara fa dos anys era el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, qui proposava convertir l'espai en un lloc de reconeixement de l'obra de l'arquitecte mataroní, que va morir prematurament a l'edat de 46 anys a causa d'un accident de trànsit. El seu testament espiritual, més enllà de les obres arquitectòniques, abasta tres principis: la defensa de la nacionalitat catalana, la millora de les condicions socials a través d'una millor distribució de la riquesa i el dret de tots els ciutadans a tenir accés a la cultura. Com a arquitecte va deixar obres a Mataró, Barcelona, Madrid, Milà i Eivissa i es va interessar per la modulació de l'espai entre el massís i el buit i per la integració de l'edifici en el paisatge.