El pintor ‘mataroní’ més universal

El departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya està en procés de remodelar una de les sales més emblemàtiques del Palau de la Generalitat: el saló Sant Jordi. En aquest espai actualment s'hi pot veure una sèrie d'episodis nacionals que el comte del Montseny va decidir instal·lar en temps de la dictadura de Primo de Ribera. La decisió de remodelar l'històric i simbòlic espai és fruit de la intenció del departament de donar un nou aire a la sala i de treure les discutides pintures d'aquest saló.

Es dóna el cas que la sala que es vol reformar l'havia dissenyat en un primer moment Joaquin Torres Garcia, un pintor reconegut universalment per les seves obres però sobretot per ser el creador del moviment constructivista i que va viure de petit a Mataró. De pare mataroní, va estudiar a l'escola d'arts de la ciutat, i va haver de viatjar a Uruguay on va desenvolpar bona part de la seva carrera. “Probablement és el pintor ‘mataroní' més universal”, destaca Antoni Luis, president de l'Associació Sant Lluc per l'Art. En l'actualitat una sala del Palau de la Generalitat encara porta el seu nom i conserva els seus frescos. Pel que fa a Mataró no hi ha cap obra seva exposada tot i que el pintor va inmortalitzar alguns dels indrets mataronins més coneguts en diferentes peces.

Aquest mataroní, desconegut per la gran majoria dels actuals habitants de la capital del Maresme, va ser el creador del constructivisme, un moviment pictòric en què les obres geomètriques predominen sobre qualsevol element principal. Malgrat tot, els frescos que es poden trobar al Palau de la Generalitat són d'estètica noucentista. Per aquest motiu, segons explica el crític d'art Pere Pasqual, abans que el comte Montseny decidís retirar-los del Saló Sant Jordi un altre mataroní també s'ho havia replantejat: “Curiosament, Josep Puig i Cadafalch, un altre mataroní il·lustre que va ser president de la Mancomunitat, institució que es situava a l'actual Palau, va voler retirar-los perquè era modernista, un moviment marcadament antinoucentista”, explica. A més, els frescos de Torres Garcia eren pagans i inspirats en l'espiritualitat olímpica de la mitologia grega, estètica que anava en contra les directrius de Primo de Ribera i del Comte del Montseny.

Un premi en honor de Torres García
Precisament l'Associació Sant Lluc per l'Art, amb la intenció de recuperar la memòria de l'il·lustre mataroní, ha convocat per la primavera-estiu d'enguany un premi de caràcter estatal i valorat en sis mil euros que es diu Torres Garcia-Ciutat de Mataró. El premi tindrà caràcter biennal i comptarà amb un jurat de categoria que formaran Arnau Puig (crític d'art i ideòleg del moviment Dau al Set), Daniel Giralt-Miracle (comissari dels anys Gaudí i Dalí), Pilar Vélez (directora del Museu Marès de Barcelona), Francesc Rodón (director Museu Monjo de Vilassar de Mar) i Josep Maria Cadena (crític d'art d'El Periódico). “Aquest premi pot ser una bona oportunitat per fer conèixer Torres Garcia a la ciutat”, destaca Antoni Luis, president de l'Associació Sant Lluc. El qualificat pels entesos com el pintor mataroní més important i universal és encara bastant desconegut a la nostra ciutat: “Lluny dels cercles artístics la gent no el coneix gaire, al contrari que a Uruguay on és tota una personalitat”, explica Luis.

El president de l'Associació ha reconegut que realitzar aquest premi és un salt qualitatiu i un gran esforç pel col·lectiu i que el guardó situa el nom de la ciutat en un lloc destacat pel que fa al món de la pintura. Amb tot, l'Associació espera que el nom de Torres Garcia sigui significatiu fora del món de l'Art i que les seves pintures siguin reconegudes “al nivell que es mereix”.