Ja fa dies que les mones llueixen als aparadors de les pastisseries, a punt per ser consumides aquest proper dilluns dia 13. Aquest any, el peixet protagonista de la pel·lícula Buscando a Nemo, el televisiu Shin-Chan, el superheroi Spiderman, les Tres Bessones, algun Ronaldinho i les ja conegudes figures de la Disney són els personatges de xocolata amb més presència.
De mones se'n poden trobar per a totes les butxaques, des de les petites mones de deu euros, decorades amb un senzill ou de xocolata, fins a les grans mones decorades amb figures de xocolata que poden arribar a costar fins a cent euros. També es poden trobar minúsculs ous de pasqua que no costen més de cinquanta cèntims fins a grans ous de xocolata de cinquanta euros.
Els origens de la tradició
La mona té uns orígens ben llunyans. El mot marroquí monus, que significa obsequi o present, va ser apropiat pels romans, que van ser els qui van donar-li forma de pastís o coca. Dels romans fins a l'actualitat, la Mona ha viatjat a través dels segles simbolitzant la celebració per la resurrecció de Crist.
El Diumenge de Pasqua acaben les restriccions de carn i ous pels devots cristians i es canten les caramelles. El Dilluns de Pasqua, o Pasqua Florida, s'anava a casa els padrins a recollir la mona, que normalment tenia forma de tortell i era feta a base de pasta de pa, decorada amb ous bullits i pintats. Normalment es posaven tants ous com anys tenia l'infant i fins a dotze, edat en que s'acostuma a fer la comunió i que ja es considerava acabada l'ofrena.
La tradició ha patit les naturals mutacions que impliquen el pas del temps, i ara el negoci està en mans dels pastissers. Avui en dia potser ja no fem restriccions amb el menjar, ni és habtiual que es cantin caramelles pels carrers, però una tradició tan dolça com la de les Mones es repeteix any rera any.
Comentaris