‘El país ha tractat injustament l’obra de Ventura Ametller’

El tòpic diu que l’obra de qualsevol artista és més valorada quan aquest mor que no pas en vida. Una injustícia que s’ha fet patent en innumerables ocasions i que ara pot tornar a passar amb l’escriptor de Pals, afincat a Mataró, Ventura Ametller, mort aquest matí als 75 anys. “El país ha tractat injustament l’obra d’en Ventura”, afirma rotundament Jordi Ferré, editor de Cossetània, que enguany ha reeditat Summa Kaòtica, l’obra magna d’Ametller, i ha publicat l’inèdit Resta Kaòtica. Ferré reconeix que la d’Ametller no és una obra “fàcil”, però sí que té “una importància trascendental” en el panorama literari català. El gendre d’Ametller, el pintor mataroní Josep Maria Codina, reincideix en la manca de reconeixement que ha patit l’obra de l’escriptor. “El país l’ha maltractat, ens l’hem deixat perdre”, constata. “La seva obra no ha estat prou reconeguda, ni a la nostra ciutat ni a tot Catalunya”, reconeix per part seva el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, Sergi Penedès. Per a l’escriptor de Cabrera Albert Calls, qui va prologar la Resta Kaòtica, aquest fet té una certa lògica: “És un autor minoritari, radical, complex, agosarat i vanguardista, i el gran públic català no està per aquestes coses”.

Més enllà de la manca de reconeixement, totes les reaccions han donat un gran valor a l’obra d’Ametller. “És el primer, i probablement l’únic escriptor vertaderament surrealista del país, d’una complexitat extraordinària, tocant gèneres que ningú ha tocat i sortint-se’n de forma magistral”, constata Ferré. Per a Albert Calls, el valor principal d’Ametller va ser “ recuperar la nostra història més recent des d’una vessant innovadora”. “Era un escriptor artista, que no artesà, capaç de recordar figures i paisatges de la República i la postguerra amb una tècnica molt original, barrejant estils i punts de vista”. Calls recorda que el mateix Ametller “era conscient que la seva literatura era elitista, que no estava pensada per a tothom”. Codina, per part seva, se sent “molt agraït” d’haver-lo tingut com a sogre. “Era d’un nivell intel·lectual enorme, no feia res que no partís del pensament i de la reflexió. Tenia uns coneixements increïbles”, destaca.

Joan Silvestre, alcalde de Pals, municipi natal d’Ametller, el recorda com un personatge “molt entranyable”. Silvestre el coneixia “de gairebé tota la vida”, ja que prové d’una família de ramaders i Ametller era el veterinari del poble. “La nostra família sempre hi ha tingut un vincle afectiu important”. L’edil de Pals l’ha destacat com “una de les personalitats més importants” sorgides del municipi empurdanès, i ha recordat que hi té una plaça que porta el seu nom.

Futures reedicions
La majoria d’obres d’Ametller resten inèdites. Sergi Penedès recorda que, en l’acte de presentació de la Summa Kaòtica i Resta Kaòtica es va “comprometre a seguir treballant per donar a conèixer la seva obra”. Des de Cossetània, Jordi Ferré assegura que estan disposats a seguir treballant en la publicació dels escrits del mataroní nascut a Pals, tot i que demana complicitat a les administracions per aconseguir-ho, la mateixa que va permetre la reedició de la Summa Kaòtica. Tanmateix, assegura que “no és una tasca fàcil” seguir editant l’obra d’Ametller, especialment perquè la majoria d’inèdits són poemes, un gènere amb un mercat força reduït i que, venint d’Ametller, presenten una complexitat que no els fa de lectura fàcil.