El nº2 de C’s admet que va militar a Falange 'fa 35 anys, quan en tenia 19'

La militància falangista de joventut de Juan Carlos Ferrando, actual número 2 de Ciutadans a Mataró i coordinador local del partit, és una qüestió coneguda a la ciutat des de la seva entrada en política activa, com a regidor del PP en el mandat 2007-2011. Aquests darrers dies, però, ha tornat a sortir a la llum després que mitjans com El Singular se n’hagin fet ressò, emmarcada en tot un seguit de casos d’integrants de les llistes de C’s amb passat en altres partits d’extrema dreta  (la número 10 de l’Hospitalet i la 13 de Vilassar de Mar van ser de PxC).

Ferrando no amaga el seu pas per la Falange, malgrat que va esborrar un post al seu blog on en donava molts detalls. En declaracions a capgros.com, reconeix un cop més que hi va militar “fa 35 anys, quan en tenia 19, i durant un breu període de temps”. Ferrando va ser el número 20 de la candidatura que la Falange Autentica va presentar a les eleccions generals de 1979. En el citat post, escrivia que “Falange cobria el que en aquell moment considerava que eren els meus anhels de justícia social, compromís amb el poble, defensa d’Espanya i oposició als comunistes i als separatistes". També hi apuntava que era una Falange “antifranquista”, decebuda pel gir del règim i que volia tornar a les seves essències.

Pas previ pel PSUC
Malgrat que en el mateix post hi deixava un dur atac al comunisme, “una ideologia causant dels majors genocidis de la història”, abans de militar a la Falange Ferrando va estar en grups que orbitaven a l’entorn comunista. “Quan tocava, quan Franco encara governava, vaig estar on tocava, lluitant per la democràcia, malgrat que era molt jove”, explica ara Ferrando, sobre el seu pas per la Joventut Comunista de Catalunya, organització juvenil del PSUC (tot i que veterans militants mataronins d’ICV han posat en dubte aquesta militància).

Ferrando relata avui el seu “desencís” amb la formació comunista, que el va portar a buscar altres opcions polítiques. Va acabar a la Falange, on destaca tanmateix que hi va militar poc temps. “En tornar del servei militar vaig veure que no m’interessava, que tenien una ideologia d’un altre temps sense cap sentit en el món modern”, recorda.

Regidor del PP amb final polèmic
Força més tard, a la dècada dels 90, Ferrando es va apropar al PP, partit va acabar entrant com a regidor a l’Ajuntament de Mataró. Ferrando recorda d'aquella època que es va "implicar molt" en l'elaboració del Pacte per a la Nova Ciutadania", allunyant-se així de presumptes postul·lats d'extrema dreta. El pas de Ferrando per l’Ajuntament, en tot cas, va ser complicat, ja que el 2010 es va veure obligat a plegar quan se’l va acusar de fer de mediador des de la seva gestoria entre un client seu i l’Ajuntament per la instal·lació d’un prostíbul a la ciutat, en plena crisi per la intenció d’un empresari d’ubicar dos macroprostíbuls al polígon de Les Hortes.

També va haver d’afrontar l’acusació de cometre una vulneració de la llei de protecció de dades quan presumptament va fer servir les dades personals d’un ciutadà que havia estat donat de baixa del padró per enviar-li una carta on l’informava i s’oferia a mediar. L’Agència de Protecció de Dades, però, va arxivar l’expedient sancionador que li havien obert. Així mateix, es va veure envoltat de polèmica quan va trascendir una fotografia seva oficiant un casament a la sala de plens com a regidor amb un braçalet amb la bandera d'Espanya. 

Líder de Ciutadans
A principis de 2014 Ferrando va tornar al primer pla de l’activitat política mataronina amb constitució de Ciutadans com a grup local a Mataró. El partit ja es va presentar a les eleccions de 2007, on no va treure cap regidor. En un comunicat, el partit argumentava l’elecció de Ferrando fent precisament referència al seu passat polític: per la seva "àmplia experiència en política municipal" i una "dilatada trajectòria centrada en el compromís social que es remunta a la lluita contra la dictadura com a militant de les joventuts del PSUC". Ferrando havia de ser el candidat de C’s a les eleccions municipals d’aquest diumenge, però qui ho ha acabat sent, Xavier Caravaca (exmilitant del PSC), va explicar en una entrevista amb Mataró Ràdio que el partit ho va descartar per la seva antiga però estreta vinculació al PP. 

"Assetjament a C's"
De nou, el passat perseguia a Ferrando, que sigui com sigui avui és el coordinador de C’s a Mataró i l’ànima del partit, a més del seu número 2 a la candidatura. Considera que el fet que diversos mitjans s’hagin fet ressò ara del seu passat falangista forma part “d’una campanya d’assetjament” contra la seva formació actual. “Ens estan intentant fer mal buscant tonteries”, afirma. A Mataró tampoc han tingut una campanya electoral fàcil: fa uns dies la candidatura de la capital del Maresme va ser notícia arreu de l’Estat després que la número 8 de la llista, Núria Sànchez, abandonés el partit després de llegir-se’n el programa electoral. En algunes bústies de la ciutat han aparegut fulletons anònims titulats “Lo que no sabes de Ciudadanos” on es detalla el passat de Ferrando. Tot plegat, a les portes d’unes eleccions on C’s pot ser una de les formacions en alça: l’enquesta de Capgròs i d’El Tot Mataró publicada la setmana passada els dóna una projecció de tres o quatre regidors.