El niu de la vida

Qui-qui-ri-qui! Els 1.100 habitants de Boris Vega, a Estelí, es lleven cada dia gràcies a aquesta forma de dir “Bon dia” que tenen els galls. Després d’ells són les radiofórmules llatinoamericanes les que prenen el relleu; durant tot el dia ja no pararà de sortir reggaeton i altres ritmes de les finestres de les cases del barri. Són habitatges construïts pels seus mateixos habitants, de planta baixa, amb condicions precàries. “Si no ho has vist mai pot semblar que està fet un nyap, però la veritat és ha millorat moltíssim. Ara n’hi ha poques, de cases de fusta, per exemple”, rememora Rafa Juncadella, bastó en mà i gorra al cap per protegir-se del sol. Aquest exsalesià de 79 anys, de Sant Vicenç dels Horts, va conèixer Boris Vega per casualitat, un quart de segle enrere. La barriada, ara sense adoquinar i llavors sense llum ni aigua corrent, era i és la Ventafocs de la ciutat: escenari de lluites de carrer entre bandes rivals, amb l’alcohol i la droga fent-hi estralls... ningú volia anar a alfabetitzar-ne els seus habitants i Juncadella va prestar-s’hi com a voluntari. Des de 1986 hi ha tornat una vintena de vegades: “Enganxa, estar aquí. “El Boris Vega... eso sí que pega”, dic sovint en castellà”, confessa amb un esplèndid somriure de bon jan.

Quan hi és s’allotja en una petita habitació a la casa comunal, un espai que ha quedat petit per acollir les creixents activitats que organitza la Comissió del Barri. Això, junt amb la necessitat de possibilitar l’aprenentatge de diversos oficis que donin sortida laboral als joves del barri i els allunyin d’alcohol i drogues, és el que van impulsar el projecte “Salvando el Nido”: “Va costar molt parar l’espiral de violència dels anys 90 i ho volíem consolidar creant aquest niu, una nova llar pels joves de la zona”, contextualitza Juncadella. La iniciativa s’ha plasmat en la construcció del que es coneix com “el Nido”, un edifici hexagonal finançat amb una aportació de 77.000 euros de l’Ajuntament de Mataró a través d’EPMA Solidària –branca del Col·lectiu de teatre de Cerdanyola- així com del Comitè de Solidaritat amb Nicaragua de Nou Barris.

Joan Antoni Ciller, d’EPMA Solidària, és un vell conegut de Rafa Juncadella i l’home que ha fet possible l’operació: fa 35 anys es van conèixer al Centre Juvenil dels Salesians, on Juncadella va desplegar una tasca ingent en la promoció d’adolescents, entre els quals Ciller. De manera que quan el mestre, ara fa tres anys i mig, li va parlar d’aquest projecte, va començar a remoure cel i terra per tirar-lo endavant. Després de molts entrebancs el Nido ja és un fet i a partir del mes de febrer s’hi impartiran tallers d’electricitat, soldadura, manualitats, costura i ceràmica per a una cinquantena de joves. Mantenir però aquest flux d’activitat és el repte que la Comissió del barri i EPMA Solidària tenen al davant. “Nosaltres tenim fe en què sabran utilitzar aquests diners adequadament, però la feina acaba de començar”, apunta Ciller.

“Salvando el Nido”
“A todo el barrio convido, a la inauguración del Nido”. És “la frase del dia” dissabte dia 22, una tradició que Rafa Juncadella du a terme cada matí tan a Nou Barris com a Boris Vega enganxant una petita reflexió quotidiana a les façanes de les cases –el dia abans haurà estat “Son más sagradas las manos que ayudan que los labios que rezan”-. Per animar a venir els veïns Juncadella també usa el megàfon. A l’acte hi són presents moltíssimes famílies del barri, l’alcalde d’Estelí Ramon “Pancho” Valenzuela i una delegació de deu persones vinguda des de Mataró i Nou Barris i encapçalada pel regidor de Cooperació mataroní, Carlos Fernández. El grup s’ha proposat comprometre l’administració local en les millores que el barri necessita. “La cooperació que fem no pot ser una excusa perquè els governs d’aquests països deixin de la mà de Déu els barris que ajudem”, apunta Fernández.

El dia anterior la vicealcaldessa Rosa Argentina Rugama ha rebut la delegació. El regidor mataroní ha estat molt clar: o Estelí es compromet amb el Boris Vega o el govern de Mataró “tancarà l’aixeta”. La mandatària sembla captar el missatge, es compromet a adoquinar almenys dos carrers del barri i es mostra disposada a signar un conveni de col·laboració amb Mataró. Uns dies més tard, al Boris Vega, hi ha també esperançadores paraules per part dels veïns del barri. Durant el comiat a Rafa Juncadella, que torna a Barcelona, en Julio, tot i que vestit de pallasso, pronuncia les paraules més serioses de la tarda: “Ens poden seguir ajudant des d’Espanya o qualsevol altre lloc però el millor favor que ens podem fer és ajudar-nos a nosaltres mateixos”. Unes paraules que, uns minuts després, ajuden l’exsalesià a marxar en pau de la que ja és la seva segona llar. No sap si hi podrà tornar l’any que ve, a Boris Vega, depèn de la salut. De ganes de seguir transformant el barri, però, n’hi sobren. En tot cas deixa relleu darrera seu, cosa que només són capaços de fer els autèntics líders.