El Monumental, un teatre que no convenç ni els artistes ni els polítics

La darrera reforma que ha sofert el Monumental, la millora del pati de butaques, no han convençut ni als artistes ni als polítics. Aquest teatre, reformat completament el 1986, té, segons els artistes, problemes estructurals difícils de resoldre amb petites reparacions. “L'Ajuntament va comprar aquest equipament sense consultar els mataronins vinculats al teatre, els quals, aleshores ja els hauríem advertit que un teatre a la italiana –un pati de butaques davant un escenari fixa- no tindria futur i que aviat quedaria obsolet perquè és limitat”, ha criticat Carles Maicas, director teatral. Una opinió que comparteix Maria Rovira, coreògrafa: “Cal fer un teatre modern i polivalent, com des de fa entre quinze i vint anys tenen totes les grans ciutats europees”.

Els artistes consideren que tenir un nou teatre és indispensable per acollir en tota la seva escenificació produccions que s'estan realitzant a Barcelona. Majoritàriament els amants del teatre defensen la construcció d'una sala en què l'escenari i el pati de butaques sigui completament mòbil i, per tant, adaptables a casa funció, tal com actualment ja es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Lliure o al Mercat de les Flors, tots a la capital catalana. “A més, aquest futur teatre, com ja disposen aquests equipaments citats, hauria de tenir una sala petita, molt útil per fer espectacles de petit format o teatre alternatiu”, assegura Maicas.

Les deficiències del Monumental, segons alguns dels mataronins que treballen en aquest teatre, són diverses. “Abans la sala no estava preparada pel confort dels espectadors -espero amb aquesta reforma en això s'hagi millorat-, els projectors no funcionen bé, la pantalla es troba molt lluny del públic i la qualitat de so no és la desitjable, de fet, quan convé tenir una bona sonoritat s'ha de llogar un equip extern”, ha explicat Jesús Gonzàlez, membre de la Comissió de la Mostra de Cinema, activitat que també té lloc al Monumental. Ell espera que amb aquestes noves reformes es recuperin aquells espectadors que manifestaven queixes sobre la comoditat dels seients. En canvi, per la veu mataronina més destacada en el món de la dansa, la queixa és una altra: “L'escenari del Monumental té un pronunciat desnivell i això per un espectacle de dansa és un gran problema, i el pati de butaques és poc inclinat i, per tant, no tots els espectadors tenen una visió complerta de l'escenari”, assegura Rovira. La directora de la companyia Trànsit, però, també destaca una de les millors qualitats de la sala: “L'equip humà del Monumental és essencial, el teatre funciona gràcies a ells, ells aconsegueixen superar algunes de les mancances del teatre”.

En general, des del món artístic, s'aposta per conservar aquesta sala i construir-ne una de nova. “Si la ciutat tingués un nou teatre, el Monumental podria usar-se com a sala d'assaigs, per fer concerts, espectacles puntuals... ja que amb la gran quantitat d'habitants i entitats que té Mataró aquest equipament s'utilitza per moltes activitats més a part de la temporada de dansa i teatre”, proposa Cristina Navarro, directora de l'Aula de Teatre. “Tirar teatres a terra és fàcil, de fet, a Mataró ja s'ha fet altres vegades, però reconstruir-los no ho és”, asseguraRovira, qui proposa aprofitar una d'aquestes fàbriques que actualment queden lliures al centre de la ciutat. Fins i tot, el regidor de cultura de l'Ajuntament de Mataró l'any 1989, Josep Fradera, qui va inaugurar el teatre, assegurava ara fa uns dies en una entrevista en aquest mateix mitjà, que Mataró “necessita un teatre nou amb tots els ets i uts, però sempre topem amb el mateix problema: els diners”.

L'oposició tampoc aplaudeix
La regidora de CiU, Maria Josep Recoder, considera “imprescindible” el canvi de butaques i les millores en la instal·lació elèctrica perquè “això dóna vida al Monumental, el dignifica, adecenta el teatre i subsana les importants insuficiències que té”. “Aquesta reforma però no soluciona la manca d'equipaments teatrals que té Mataró”, afegeix Recoder, qui reclama una “bona política municipal d'equipaments culturals”. Els convergents van ser els primers d'incloure al seu programa polític la necessitat de la construcció d'un nou teatre a la ciutat i continuen ferms en la idea. “El Monumental és insuficient perquè Mataró exerceixi de capital cultural”, assegura la regidora.

Per la seva banda, Paulí Mojedano, en nom del PPC, considera que el Monumental no és un “teatre a alçada de Mataró” i qualifica les reformes actuals de “pedaços que valen un dineral”. “Fa anys que tots els partits vam votar favorablement a una reforma del Monumental, però les fases d'aquest projecte s'han fet tard i no s'ha seguit el calendari”, assegura Mojedano. “Fa deu anys que sabem que el Monumental és un teatre desfasat i ens adonem que ni amb les reformes programades serà suficient per millorar-lo, però en el govern manquen diners i imaginació per fer un teatre nou”, afegeix. El regidor del PPC considera que tot és una qüestió de priorització dels diners públics, assegura que ell s'hauria pensat dues vegades fer aquesta darrera reforma i considera necessari, com han fet altres ciutats, acudir a inversions privades si no hi ha pressupost suficient per fer un nou teatre.