'El món de la perruqueria, en aquest país, està molt poc valorat'

L’estilista Felicitas Ordás ha sumat recentment un nou guardó a la seva reconeguda trajectòria, l’AIPP Awards que concedeix l’Associació Internacional de Premsa Professional en la categoria de Millor Vídeo per la seva última col·lecció, ‘Subliminal Collection’. Felicitas, nascuda a Saragossa, té el seu únic i avantguardista saló a la ronda O’Donnell de Mataró, i és l’ambaixadora a Espanya de l’equip artístic Eugene Perma París.
 
Què hi fa una “maña” com vostè en una ciutat com aquesta?
Vam venir amb els meus pares de vacances ja fa anys, els va agradar la ciutat i ens hi vam quedar. Sempre he desenvolupat aquí la meva feina, des de fa 27 anys, i hi trobo un client atrevit, obert a noves tendències, suposo que influenciat per la proximitat d’una ciutat tan cosmopolita com Barcelona.

El seu tipus de saló no és més adient per a un passeig de Gràcia?
M’ho va comentar molta gent el dia de la inauguració, l’any 2006, però... per què Mataró no pot tenir un saló com aquest? Potser a Barcelona hi tindria més feina, però estic orgullosa d’estar aquí, i que s’esmenti la ciutat quan rebo algun premi o quan em fan entrevistes.

Una ciutat, però, que està molt atapeïda de perruqueries.
Per desgràcia, l’obertura de perruqueries està molt poc regulada. Tu demà mateix en pots obrir una. Per als que lluitem per la dignificació de la professió, a uns preus respectables, això ens fa molt de mal. S’estan rebentant preus, i això fora d’aquí no passa. I s’està fent creure al client que tallar cabells ha de ser una cosa ben barata. El món de la perruqueria, en aquest país, està molt poc valorat.

Hauran de mirar com s’ho han fet els cuiners, que en els darrers anys se’ls ha posat als altars...
Els admiro, perquè ho han aconseguit en molt poc temps, i això és el que ens agradaria. El paral·lelisme hi és, perquè ells fan cuina d’autor, i molts de nosaltres intentem fer perruqueria d’autor.

Com podem definir el seu estil?
M’he fixat molt en corrents anglosaxons, tot i que també tinc referents com Lluís Llogueras, i dono molta importància al tall. S’ha comentat força això que faig servir dues, quatre i fins a sis tisores a la vegada, que pot resultar espectacular en xous, però ho utilitzo de manera habitual amb les clientes.

En què s’inspira per idear les noves col·leccions?
És el més complicat de la feina que faig. Creo les col·leccions entre gener i febrer, però la inspiració és una cosa que arriba quan arriba, i no sempre quan la necessites. El mes de març competiré amb els altres quatre guardonats de l’AIPP Awards, i estic preparant una col·lecció de fantasia que es dirà Lumière, molt futurista, i crec que per primera vegada es mesclarà arquitectura, il·luminació i perruqueria.

Veient les seves col·leccions... algú li demana aquests pentinats?
Marquem tendències, com passa amb els dissenyadors de moda de vestir. Em considero avantguardista però portable. És qüestió d’adaptar-ho a cada persona, perquè cada cabell i cada rostre són diferents.

I alguns cabells que deuen ser impossibles...
Sempre se’n pot treure partit. Una altra cosa és que el client vulgui una cosa irreal pels cabells que té. Però a la gran majoria de clients els agrada que els aconsellem.

Les dones segueixen sent molt més habituals a les perruqueries que els homes?
Al saló els homes suposen un 35% de la clientela. L’home cada vegada és més presumit, li agrada arreglar-se... i això a les dones ens encanta!