El Maresme concentra dues zones amb un màxim potencial turístic

El Maresme compta amb dues zones de màxim potencial turístic, segons ha conclòs un estudi encarregat per l'Observatori de Turisme de la Generalitat. Aquest estudi, presentat en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, ha servit per detectar que a Catalunya coexisteixen divuit "macroclústers" turístics o agrupacions territorials de municipis que gaudeixen d'un màxim potencial en aquest àmbit. L'informe, elaborat per la Universitat de Girona i la Rovira i Virgili de Tarragona, fa una lectura "innovadora" del territori català, ja que, per primera vegada, aplica al turisme una metodologia pròpia de l'àmbit industrial, segons que va explicar a Prada el conseller d'Innovació, Empreses i Universitats, Josep Huguet.

El terme anglès "clúster" s'usa habitualment per nomenar aquelles agrupacions en àmbit territorial d'empreses i organitzacions que estan especialitzades en un determinat producte, en aquest cas turístic. El mapa que dibuixa l'estudi identifica divuit associacions de municipis que compleixen una sèrie de requisits que fan que es pugui parlar de "clústers", ja que estan concentrats al territori, ofereixen una oferta turística semblant, estan interconnectats, competeixen i a la vegada cooperen, i tenen un vincle especial amb les administracions. Això les converteix en zones amb un "màxim potencial turístic", segons que ha indicat el director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta.

En concret, els "macroclústers" d'activitat detectats a Catalunya corresponen a les regions de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la zona interior de Girona (Gironès, Pla de l'Estany i Garrotxa), el Ripollès, Osona-Guilleries, Maresme Nord-La Selva, Barcelona nord (Maresme sud), el Pirineu central (Berguedà nord-Cerdanya) i l'Alt Urgell. Completen la llista la comarca del Bages, la regió Barcelona sud (Baix Llobregat, Garraf i Penedès), el Pallars-Ribagorça, la franja de Ponent i l'interior de Lleida, la Costa Daurada-Montsant-Prades, la Val d'Aran, el Segrià i les Terres de l'Ebre.

El conseller Huguet ha reconegut que la xifra actual de divuit "macroclústers" és "excessiva" i que seria positiu que moltes d'aquestes agrupacions s'unissin al seu torn "per ser més forts" competitivament. La "foto" turística de Catalunya que dibuixa aquest estudi també permet veure que la majoria de "clústers" identificats corresponen a comarques que s'han incorporat al turisme de manera tardana, com és el cas del Ripollès. "Fa cinc o deu anys alguns d'aquests "clústers" ni tan sols haguessin sortit al mapa", ha dit Vilalta, que com Huguet ha apostat per reduir el nombre d'aquestes agrupacions territorials per aconseguir el màxim potencial de cadascuna d'elles.

Josep Huguet ha afegit que el mapa, "a l'espera de mirar-lo més amb lupa", demostra que en l'últim lustre Catalunya ha estat capaç de passar del turisme de "marca blanca", el massiu de "sol i platja", a una oferta diversa i de qualitat. A més, l'informe revela que encara existeixen "buits" al territori, és a dir, comarques que "no han fet ni la reflexió estratègica de quines potencialitats tenen".L'objectiu de l'estudi, ha explicat el conseller, és aportar nous paràmetres d'anàlisis que s'ha de tenir en compte a l'hora de dissenyar futures estratègies polítiques en el sector turístic, per treure el màxim de partit al potencial del país.