“La Nau Gaudí no acollirà exposicions de gran format perquè no està habilitada”, diu la regidora de Joventut i Dona, Anna Barrera, el mes de març. Com en el curs anterior, el Govern municipal inicia l’any mantenint-se ferm en la seva voluntat de què el telecentre es quedi a l’antiga edifici del carrer Cooperativa. Tres mesos més tard, però, l’alcalde Joan Antoni Baron anuncia que la Nau Gaudí serà a partir de 2010 la seu provisional del Museu Bassat. Què justifica aquesta rectificació? “El canvi de conjuntura econòmica implica prendre noves decisions estratègiques per aconseguir els objectius”, diu llavors Baron. El consistori cedeix a les pressions del propi Lluís Bassat, , conscient que que la seu definitiva de l’equipament, a la fàbrica Ylla i Aliberch, queda molt lluny davant les dificultats per a desenvolupar urbanísticament el sector de Ronda Barceló. “Calia donar un cop de cap”, resumeix Baron. A finals d’any s’anuncia que la Nau Gaudí obrirà les portes com a Museu Bassat abans de Santes de 2010. L’adequació del recinte per convertir-lo en un equipament museístic costarà 300.000 euros, sufragats per l’Estat mitjançant el nou Fons Zapatero (FEOSL). El nou pla d’usos implicarà el trasllat del Telecentre.
Bassat, és el gran protagonista de l’acte central del 25è aniversari de Capgròs, a l’Ateneu de Caixa Laietana el 19 de juny. Allà hi presenta el projecte arquitectònic per a la seu definitiva de l’equipament, elaborat per l’estudi B720. El projecte manté les tres naus catalogades de la fàbrica Ylla i Aliberch, i construeix al seu voltant un cub de vidre. La façana s’il·lumina amb leds, un sistema similar al de la Torre Agbar. Ningú s’atreveix, però, a posar data per a la materialització d’aquest projecte. El que sí és una realitat des d’aquest 2009 és el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, integrat per la Fundació privada Carmen i Lluís Bassat i l’Ajuntament, que gestionarà el futur centre d’art.
Interior de la Nau Gaudí
Comentaris