Capgròs
El govern municipal va mantenir dues reunions amb l’Oficina Antifrau, el 22 d’abril i el 10 de maig de 2013, per tractar la qüestió del sobrecost de l’edifici del Rengle. Aquestes trobades es van produir a petició d’Antifrau, després que l’any anterior l’executiu local comuniqués a l’organisme la desviació pressupostària en la construcció de l’immoble. En aquestes reunions, Antifrau va indicar que caldria iniciar una investigació però va demanar a l’Ajuntament que els comuniqués els fets oficialment per escrit, pas imprescindible perquè l’organisme actuï. Els representants municipals així ho van fer.
Aquests són els detalls que fonts del govern municipal han explicat a Capgros.com, anant més enllà del que l’alcalde va apuntar ahir dimarts en roda de premsa. Joan Mora es va limitar a dir que l’any 2012 Antifrau i l’Ajuntament van estar en contacte en el marc d’unes jornades de formació sobre transparència per a funcionaris municipals. Van ser dues sessions del mòdul “gestionar els riscos de corrupció, una responsabilitat directiva”, on hi van participar un total de 18 caps de servei i directors de l’Ajuntament de Mataró. En aquest marc, el consistori va comunicar a Antifrau la seva “preocupació” per l’existència de sobrecostos en la factura final del Rengle. D’aquesta comunicació de fa dos anys hauria derivat directament la investigació actual, segons es desprenia de les paraules de l’alcalde ahir.
Però entre aquests contactes del 2012 i la demanda d’informació exhaustiva per investigar els fets, notificada a l’Ajuntament el 10 d’abril d’enguany, es van produir més contactes, entre ells les citades dues reunions del 22 d’abril i el 10 de maig de 2013. En la segona trobada, on hi van prendre part l’alcalde Joan Mora i el gerent de l’Ajuntament, Francesc Esteve, Antifrau va confirmar que hi havia motius per iniciar la investigació i va demanar que l’Ajuntament que informés formalment dels fets, amb un document firmat. Ho va fer perquè l’organisme gairebé mai actua d’ofici, sinó a resultes d’una comunicació o denúncia presentada per una persona física o jurídica, o per una sol·licitud d’un organisme.
9 mesos de termini
Per tant, s’entén que Antifrau ha actuat a partir de la comunicació oficial feta per l’Ajuntament en la reunió del 10 de maig de 2013. Aquesta versió ampliada dels fets serviria per explicar millor el ‘timing’ de l’organisme, ja que fins aquest moment era més difícil comprendre per què havia trigat dos anys en actuar (del 2012 a l’abril de 2014) i perquè ho havia fet sense una denúncia formal. Aquest dimecres, fonts de l’Oficina han confirmat a Capgròs que molt rarament actuen d’ofici, i que en el cas de l’edifici del Rengle havien rebut una “denúncia” que va motivar l’actuació. A més, han apuntat que quan Antifrau rep una comunicació o denúncia com aquesta, per normativa no pot trigar “més de 9 mesos” en iniciar una investigació o bé en arxivar la causa. I l’anàlisi de versemblança de les conductes denunciades, pas previ a iniciar les investigacions, no pot excedir els 3 dies hàbils.
-
La 'sorpresa' del PSC
Els dos anys de tardança en l'actuació de l'Oficina Antifrau i la manca d’una denúncia formal també havia fet aixecar les sospites del PSC. Joan Antoni Baron, actual cap del grup municipal i alcalde quan es va projectar i construir l’edifici, es va mostrar ahir “sorprès” de l’actuació d’Antifrau. “Ignorem per què actua ara, però ens sobta que sigui en aquest moment polític, just quan no hem donat suport a un pressupost municipal”, va apuntar, donant a entendre que hi havia hagut una denúncia més recent que el que havia apuntat l’alcalde en la roda de premsa del mateix dimarts. D'altra banda, aquest dimecres el PSC ha emès un comunicat per "expressar la nostra màxima col·laboració per a que l’Oficina antifraupugui obtenir tota la informació amb la voluntat d’aclarir tots els elements que puguin ser susceptibles de qualsevol tipus de dubte que es pugui haver generat"
L'edifici del Rengle
Comentaris