Capgròs
El govern municipal de Mataró va aprovar ahir dijous el Pressupost i el PAM de 2017, i per segon any consecutiu aconsegueix tirar endavant els comptes municipals amb aparent facilitat. Quelcom amb molt de mèrit tenint en compte que l’executiu sociovergent viu en una pirueta constant governant com una coalició en minoria. Fins ara ha sabut jugar molt bé les cartes a l’hora de buscar aliances puntuals entre una oposició tan nombrosa com fragmentada. Però el darrer moviment, el suport de Ciutadans i PP als pressupostos d’enguany reflectit en acords amb l’encaixada de mans i la foto de rigor, pot haver tensat massa la corda. Els pactes amb els partits més espanyolistes i escorats a la dreta del Ple municipal –PxC a banda- han deixat CiU en una situació molt incòmoda com a soci de govern i ha donat molta munició a l’oposició d’esquerres. Davant d’aquest panorama, i de la perspectiva d’un curs polític molt calent en l’àmbit nacional que amenaça amb generar més divisions entre socialistes i convergents, sorgeix una pregunta clara: seran capaços els dos partits de mantenir el pacte de govern fins al final del mandat?
El Pressupost 2017, aprovat pel govern de PSC i CiU amb el suport de C's i PP, l'abstenció d'ERC i VOLEM i el vot en contra de CUP, ICV-EUiA i PxC
“Jo sóc l’alcalde i signo en nom del govern”, es va limitar a dir Bote quan se li va preguntar per l’absència de CiU a la signatura dels acords amb C’s, dimarts passat, i amb el PP, ahir dijous just abans del Ple. Una absència, però, molt significativa, especialment per la manera com es va produir. Va ser una ordre directa de la nova direcció del partit al grup municipal emesa a ultimíssima hora, quan el seu portaveu i primer Tinent d’Alcalde, Quim Fernàndez, ja tenia el bolígraf a la mà per acompanyar en l’acte de signatura a l’alcalde i al líder de C’s, Juan Carlos Ferrando. “No estem a favor que s'hagi de plasmar d’aquesta manera un acord polític amb forces als antípodes de nosaltres", va dir el nou president local del partit, Alfons Canela, per justificar que s’haguessin esborrat de la foto. Defensen els pressupostos d'enguany com a coautors, tal com va fer Fernàndez al Ple d'ahir, però que se celebrin amb pompa les aliances per tirar-lo endavant.
L'allargada ombra del Procés
Si C’s i PP estan tan lluny com diu Canela del PDeCAT (les sigles actuals de CiU, que manté el seu nom antic per al grup municipal), és bàsicament per la qüestió nacional. Un àmbit, el del procés independentista, on PSC i CiU van acordar llibertat de vot, conscients que era el punt més propens a la fractura del seu pacte de govern. Però a mesura que es precipitin els esdeveniments la distància que els separa es pot acabar fent massa gran. La tensió ja va escalar quan, el 22 de gener passat, Bote va dir que com a alcalde no cedirà cap espai municipal per a la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, previst per a la propera tardor, emparant-se en que “cal complir la llei”. Quim Fernàndez va optar per un perfil força conciliador en la resposta: “si el referèndum és legal el govern municipal no se saltarà aquesta legalitat". Però d’aquí a escenificar acords amb representants de C’s i PP, amb qui el PDeCAT es baralla dia rere dia al Parlament, hi va un bon tros. Així que els nous capitosts locals ho va tenir clar: de fotos i encaixades de mans amb ells, ni parlar-ne.
Les divergències en el sí del govern municipal s’han fet més visibles amb el canvi en la direcció del PDeCAT. L’equip d’Alfons Canela, advocat de 40 anys avalat per l’exalcalde Joan Mora i amb el suport de noms com Jordi Surinyach, no sembla especialment entusiasmat amb el pacte amb el PSC. “Volem que els regidors tinguin més visibilitat”, reclama el propi president local, que va batre en primàries a Xavi Penela, home molt més proper a Quim Fernàndez. A l'hora de fer front a qüestions d'àmbit nacional és quan es poden veure més les costures, però les traces de desunió entre PSC i CiU també s’han posat de manifest en qüestions purament locals. Els convergents es van menjar el gripau enorme d’acceptar l’anul·lació de la Festa al Cel, la seva gran aposta quan governaven en solitari en el mandat anterior, o van acabar cedint davant dels socis i renunciant a mantenir Miquel Rey com a president del TecnoCampus. Però ara semblen disposats a oferir més resistència i perfil propi. Els exemples més clars s’han visibilitzat en l’àmbit del comerç: la negativa rotunda del partit a l’ampliació del Mataró Parc (en contraposició a l’alcalde, que va dir que “l’aprofitarien” si era “una bona oportunitat”) mentre posen tots els ous a la cistella de la revitalització comercial i urbana del casc antic, amb propostes com les de convertir Can Cruzate en un Guggenheim. “La nostra gent és la que aixeca cada dia la persiana”, diu Canela, picant l’ullet al comerç de proximitat i a les pimes.
CiU marca perfil i s'escora cap als seus reductes tradicionals mentre el PSC es mostra molt comfortable escenificant acords amb PP i C's
Mentre els antics convergents s’escoren geogràficament i socialment cap als seus reductes tradicionals –el centre i els botiguers- i recorden que la qüestió nacional no serà aliena a la política local, els socialistes es mostren encantats d’escenificar acords amb C’s i PP. Dos partits amb els que l’actual PSC segurament se sentiria més còmode governant, i amb els que qui remena les cireres avui a la formació, com el propi Bote o el seu mentor i actual líder comarcal, Xesco Gomar, haurien prioritzat pactar si l’aritmètica electoral ho hagués permès. CiU, el seu aliat de conveniència en aquest mandat, no deixa de ser el seu enemic polític històric a la ciutat, amb comptes pendents acumulats durant dècades. El PSC actual, a més, poc s'assembla al partit de Joan Antoni Baron, més catalanista i que veia en ICV o ERC els seus aliats naturals. "El govern ha sintonitzat amb el que crèiem" va dir Ferrando (C's). "Estem per construir i per sumar", va afegir López (PP) dos dies després. I l'alcalde ho va resumir així: "La ciutat sempre queda per sobre de qualsevol possible diferència".
Comentaris