El futur del tèxtil passa per Europa. És el missatge que transmet l'empresari mataroní Xavier Bada una vegada i una altra quan se li demana per les perspectives del sector. Bada, que ha estat parlamentari per Convergència i Unió, té molt clar que cal incidir de la manera que sigui a les instàncies europees, que són les encarregades de negociar amb les potències emergents del sector del tèxtil com la Xina.
La situació actual és que, fruit de la desaparició dels contingents que impedien una entrada massiva de tèxtil provinent d'aquest país l'1 de gener de 2005, el sector ha patit una davallada encara més forta encara de la que ja patia feia temps. Una decisió, òbviament, no presa des dels centres de decisió estatals sinó des de la Comissió Europea l'embrió de govern de la Unió Europea, que va negociar amb la Xina la desaparició d'aquests aranzels a canvi que la potència asiàtica obrís també les barreres aranzelàries a altres sectors productius, com per exemple el de l'alta tecnologia. Ara, el sector europeu del tèxtil que és el segon sector manufacturer en ocupació a tota la Unió Europea reclama «reciprocitat» i, per tant, poder vendre també a la Xina «productes d'alta qualitat i amb valor afegit», l'única alternativa que sembla que permetrà la subsistència del sector.
Els empresaris mataronins agrupats sota el paraigua d'Asegema no tenen prou influència per adreçar-se directament a la Comissió per fer-li aquestes demandes però sí que treballen i fort amb el Parlament Europeu, que en no tenir una funció estrictament legislativa correspon bàsicament als caps d'estat i de govern quan es troben als consells europeus es dediquen a pressionar la Comissió.
Una de les maneres de fer-ho és mitjançant un grup de treball que coordina l'eurodiputat socialista valencià Joan Calabuig. La darrera sessió d'aquest grup de treball, que s'ha reunit ja diverses vegades, va tenir lloc dijous passat, dia 23 a la sala 3G2 del Parlament, i hi va prendre part Xavier Bada, com en d'altres ocasions. En les dues intervencions que Bada va fer a la sala on tenia lloc la reunió, el mataroní es va referir insistentment a la preocupació de les empreses locals per la pèrdua de llocs de treball en el sector, ja que es calcula que els darrers anys a Europa s'han perdut un milió de llocs de treball només en el tèxtil. «La situació actual és gravíssima; ens encaminem cap a una base econòmica únicament de serveis», va dir en castellà Bada, paraules que eren traduïdes a les altres quatre llengües italià, anglès, alemany i francès en què es podia seguir la sessió. «No pot ser que parlem només en termes d'Europa econòmica, hem de pensar també en la social», va dir en un altre moment.
En la sessió, presidida per Calabuig mateix , van prendre part William Lakin, el director general de l'associació europea d'empreses tèxtils, EURATEX; la danesa Betina Simonsen; la francesa Maryline Bellieud-Vigouroux, presidenta de l'Institut Mode Méditerranée; i Antonio Abril, director general d'Inditex, que va oferir un pompós publireportatge sobre l'evolució de l'empresa, que té un centres a Tordera.
«Estem treballant perquè hi hagi reciprocitat amb relació a la Xina. Volem portar les esperances del sector al Parlament», va dir Calabuig per tancar la sessió. L'eurodiputat ha assumit el relleu en la defensa del sector després de la feina feta per la democristiana Concepció Ferrer en la darrera legislatura. Sembla, doncs, que almenys els representants catalans i espanyols al Parlament Europeu es prenen seriosament la defensa del sector. Ara cal que mogui peça la Comissió Europea, el portaveu de la qual en temes de comerç, Peter Power, insisteix en la cantarella de «l'alt valor afegit» i assegura que s'està negociant amb la Xina perquè en un futur també les empreses tèxtils europees puguin vendre els seus productes al país asiàtic.
-
Un documental sobre el gènere de punt
El seguiment de l'empresari Xavier Bada a Brussel·les s'emmarca dins un documental produït l'empresa Capgròs sobre la història del gènere de punt que s'estrenarà a finals d'any. El treball, d'uns cinquanta minuts, segueix la línia de 27-G. Bandera blanca, on es relatava l'entrada dels nacionals a Mataró el 27 de gener de 1939. J. S.
Bada, amb la seva dona, en un moment de la sessió de treball.
Comentaris