La competència dels països asiàtics ha desballestat en pocs anys la indústria tèxtil espanyola. La liberalització del mercat internacional, els aranzels a Europa cada dia més baixos i sobre tot els imbatibles costos de producció a l'Extrem Orient han deixat el sector en una situació crítica. Mataró i el Maresme, amb una economia centrada històricament en el tèxtil, n'han sortit especialment perjudicats. Enmig d'aquesta complicada conjuntura, ASEGEMA, l'organització empresarial que agrupo a les empreses tèxtils més importants del Maresme, ha celebrat aquesta tarda la VIII Jornada del Tèxtil Confecció, amb l'objectiu d'analitzar els problemes que viu el sector i, principalment, oferir solucions a uns empresaris força preocupats. La jornada també ha servit per a presentar el Pla Estratègic del Tèxtil del Maresme, encarregat per l'ajuntament de Mataró.
No se'ns pot acusar de no haver fet els deures ni d'haver previst la situació, ha assegurat Adrià Serra, President del Consejo Intertextil Español i un dels participants en la taula rodona "Temps de canvi al tèxtil, oportunitats de futur". Serra ha acompanyat aquesta afirmació amb dades: les empreses tèxtils del país han destinat en l'última dècada 6.000 milions d'euros en nous equipaments i han invertit més de 400 milions en I D I. Actualment, el 50% de la producció la destinen a exportació, la majoria a mercats complicats que s'han hagut de guanyar a pols. Tot i així, l'ocupació descendeix un 1% cada mes i empreses amb una enorme productivitat i amb costos de producció immillorables es veuen obligades a tancar. Una aparent paradoxa que té una fàcil explicació: La cadena s'ha trencat, la distribució ha marxat a altres països i nosaltres no l'hem pogut seguir, ha constatat Adrià Serra. Les empreses segueixen sent competitives, però s'han quedat sense clients.
Esforços compartits
Aquests i molts altres problemes assetgen el sector. Tot i així, el president del Consejo Intertextil ha apuntat que el futur del tèxtil és possible tot i la delicada situació. Els diversos ponents de la jornada han apuntat diferents vies per aconseguir-ho. Per exemple, aprofitar la privilegiada situació geogràfica de Catalunya, en ple arc mediterrani, diversificar la producció (destinar més indústries al tèxtil tècnic, menys perjudicat per la liberalització del mercat que la indústria del vestit) i, sobre tot, buscar aliances estratègiques i fusiones empresarials per fer front a objectius que individualment són impossibles d'assolir. Cal guanyar tamany per poder acreditar una marca, apropar-se al client amb una xarxa de botigues, portar a terme estudis de mercat i internacionalitzar-se, ha explicat Antoni Gómez, soci de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa. Per últim, els participants a la jornada han demanat que l'administració ajudi a les empreses que s'han d'alliberar d'excedents d'empleats perquè aquesta operació no les arruïni i, a la vegada, trobar una sortida professional per als treballadors del tèxtil que queden a l'atur.
La jornada organitzada per ASEGEMA ha finalitzat amb la mostra de tres casos d'èxit per empreses tèxtils del país. Núria Basi, Consellera Delegada de Basi, Rafael Domínguez, Director Comercial de Mayoral, y Benigne Andrés, Director General de Punto Blanco, han explicat la manera com les firmes a les quals representen han fet front de manera satisfactòria als reptes actuals que planteja el mercat.
-
Estratègies per al tèxtil del Maresme
El Pla Estratègic del Tèxtil del Maresme, elaborat per Cetemmsa per a l'ajuntament de Mataró (a partir d'una enquesta feta a 250 empreses de la comarca), mostra algunes dades preocupants per al sector. Per començar, tan sols una tercera part de les empreses de confecció manifesten realitzar activitats d'innovació tecnològica (rebaixant-se a tant sols una quarta part en el cas d'empreses de serveis tèxtils). Només 10 de cada 100 firmes maresmenques exporten el seu producte a l'estranger. La meitat de les empreses han disminuït el seu número de clients, les seves plantilles i la seva rentabilitat, mentre que el percentatge d'empreses amb pèrdues econòmiques segueix sent rellevant (del 25% al 44% segons la branca del tèxtil). Davant aquestes dades negatives, els autors de l'estudi proposen una sèrie de mesures, com la creació d'un Assessor Tèxtil Local, la posada en marxa d'un Programa d'Internacionalització Tèxtil i d'un Centre Local de Serveis Tèxtils, tot de cara a donar suport i assessorament en la planificació dels negocis d'aquestes empreses.
Comentaris