El fred i la història de Núria

Si en aquests dies de fred i vent volem sentir-lo d'una forma més genuïna, lluny del tràfec i la pol·lució urbana, un viatge cap a la Vall de Núria pot ser una bona opció. Gràcies al temps feréstec i a les dures condicions d'accés que ha tingut durant molts anys, Núria encara conserva la llavor d'un temps en el que es pensava que calia adorar la muntanya perquè portés bons auguris. No obstant, ja més a prop, Núria ha estat objecte de disputes territorials i un punt de confluència de contrabandistes.

Però potser abans de tot plegat, el viatger se sentirà atret pel modern cremallera de Núria, que enguany celebra el seu setanta-cinquè aniversari i que ha canviat la fesomia de Ribes de Freser, l'inici, però també de la Vall en general. Les seves obres van començar el 1928 i es van acabar el 1931, després de moltes hores de feina i algun ensurt humà. Amb tot, avui el cremallera s'ha modernitzat i travessa la vall com una gran serp. Un recorregut molt ben amanit per la història que s'explica durant el trajecte.

Un cop a dalt, no ens podem perdre el santuari de Núria. Precisament aquest 2006 fa cinquanta anys de la proclamació de la Mare de Déu de Núria com a Patrona principal del Bisbat d'Urgell. Un santuari que arrossega una llarga història: escenari de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, va ser saquejat durant la Guerra Civil, es convertí en presó i en hospital de convalescència per mutilats de la guerra. Abans de tornar a la seva “posició original” fou també un sanatori. Però si el santuari guarda una llarga història, les efemèrides de la Mare de Déu de Núria no es queden curtes. Exiliada “a coll” dels propietaris del santuari, marxà a l'exili i fins i tot fou segrestada (1967-1972) per patriotes catalans. Una estàtua que, en definitiva, és avui valorada especialment pels historiadors catalans. Segons la tradició, Sant Gil va arribar a la vall cap a l'any 700 i va residir-hi durant quatre anys. Sempre segons la llegenda, Sant Gil va esculpir una imatge de la Verge que va amagar dins d'una cova al fugir de la vall quan els romans van iniciar una persecució contra els cristians.

El cert és que la imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic. Amb trets de caire primitiu, la talla conserva encara la seva policromia en perfecte estat de conservació. Els pastors consideraven aquesta verge la patrona de la fertilitat. La coronació canònica de la Mare de Déu de Núria va tenir lloc l'any 1965.

Tot plegat el visitant ho pot trobar explica't a l'exposició interior del santuari. No obstant, si un es queda ple de cultura història, pot optar per fer un passeig pel llac i, fins i tot, caminar fins el Puigmal, la muntanya més alta del Pirineu oriental català. Una autèntica proesa pels no acostumats a caminar però, si el dia és serè, es veurà recompensada amb una vista difícil de descriure en paraules.