El finançament local centra l’acte dels 30 anys d’ajuntaments democràtics

La reclamació d’un millor finançament per al món local i la necessitat de combatre la desafecció política actual van centrar gran part dels discursos que es van pronunciar ahir dimecres, dia 15, al Saló de Sessions del Consistori mataroní. El recinte va acollir un acte institucional en commemoració dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics, en què hi va prendre part els tres alcaldes que ha tingut la ciutat, Joan Majó, Manuel Mas i Joan Antoni Baron i els caps dels grups municipals (menys la CUP), i que va aplegar una seixantena d’exregidors del consistori. A més de recordar la transcendència de les primeres eleccions democràtiques de fa tres dècades i la feixuga tasca del primer ajuntament democràtic mataroní (mancat de recursos), tots els ponents van coincidir en demanar que es trenqui el “mal crònic” del pobre finançament local, i en reclamar un esforç de tots per apropar-se a la ciutadania per generar de nou la bona sintonia que es vivia l’any 1979 entre la classe política i la societat.

Les primeres intervencions van anar a càrrec dels exalcaldes Manuel Mas i Joan Majó. El primer, que va ser alcalde des de l’any 1983 fins al 2004, va establir la metàfora de l’Ajuntament com un riu, que fa trenta anys era “un rierol prim i ingenu, que corria per una llera polsosa i abandonada”, i que actualment és “cabalós i lluminós, i corre tranquil, lluny de les remors de les fonts inicials”. Tot i així, Mas va avisar que la feina encara no està feta i va posar en alerta els actuals gestors municipals davant “la que està caient”, en referència a la crisi econòmica. Majó, el primer edil de la democràcia mataronina, es va centrar en la constitució del primer ajuntament. “Ens sentíem hereus d’aquells que l’any 1939 van haver de marxar”, va dir, en record dels mandataris locals de la II República. L’objectiu del primer govern va ser primer de tot “estabilitzar la democràcia, recuperar el prestigi de l’administració local i la seva eficàcia, dotar-nos dels recursos necessaris i posar l’ajuntament al servei de les persones”. Majó va recordar que va ser una feina complicada per la complexa situació pressupostària del consistori. Tot i així, considera que el treball realitzat va demostrar que “un ajuntament democràtic i majoritàriament d’esquerres, plural i complex, podia ser millor gestor que els ajuntaments franquistes anteriors”.

Els problemes de dotació econòmica de llavors encara no s’han resolt, tal i com van posar de manifest els cinc caps dels grups municipals. “Tenim un mal finançament municipal”, va dir el cap d’ERC, Francesc Teixidó, que també va criticar les “competències impròpies” que ha d’assumir l’Ajuntament, i un model territorial ineficaç. Quitèria Guirao (ICV) va dir que aquesta situació s’ha de millorar “de manera inajornable” per poder fer front als reptes de la comarca i a la cohesió social. Pau Mojedano (PP) va remarcar la necessitat de pensar “nous models de govern” per lluitar contra la desafecció. “En l’àmbit municipal es pot arribar a acords, però hi ha una excessiva politització”. En aquesta mateixa línia, Joan Mora (CiU) va apuntar que els representats haurien de “recuperar la capacitat d’entesa i la il·lusió comuna” viscuda fa 30 anys. “Hem de demostrar que els ciutadans ens interessen, prioritzar això per davant de la lluita política”, va afegir. Per últim, Ramon Bassas (PSC) va celebrar que la democràcia “ja no és una excepció” i que el que s’ha guanyat durant aquests 30 anys “ja és irreversible”. Bassas també va apuntar la necessitat de “millorar el finançament dels municipis” per poder ser més competents. Tots els ponents, a més, van tenir bones paraules per la tasca del primer ajuntament democràtic constituït l’any 1979.

L’actual alcalde, Joan Antoni Baron, va tancar l’acte afirmant que l’Ajuntament “és la primera porta a la que truquen tots els ciutadans” per reclamar les seves demandes, tot i que moltes d’elles no siguin competència directa de l’administració local. “Molts ciutadans ho saben, però segueixen demanant respostes i solucions”. Per això, Baron va lamentar que els recursos municipals són “insuficients” per atendre aquestes demandes. “Una tercera part dels recursos municipals resolen qüestions de competència autonòmica o estatal”, va recordar. A això s'hi afegeix, segons Baron, la crisi econòmica, que els ajuntaments també han de combatre tot i haver-se originat molt lluny de les administracions locals. Coincidint amb els anteriors discursos, l’alcalde també va dir que es pot “combatre la desafecció política apropant la presa de decisions a la ciutadania”.