Capgròs
Octubre de 1934. Eren temps de tensions i revoltes. La Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament català, havia estat declarada inconstitucional a Madrid, on governava el Partit Radical de Lerroux des de novembre de 1933. Així, els pagesos viticultors perdien la possibilitat d'accedir a la propietat de la terra. Els traspassos de competències que dictava l'Estatut d'Autonomia havien estat anul·lats per les dretes republicanes. Els rumors d'un cop d'estat contra la Segona República des de l'extrema dreta espanyola començaven a quallar entre la classe obrera sindicalitzada. Llavors, Mussolini i Hitler, ja es trobaven al poder. Només faltava un esdeviment per fer saltar guspires.
En aquest ambient tens, el 4 d'octubre de 1934 tots els temors es convertien en realitat, tres membres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), el partit feixista espanyol, entraven al govern de Madrid. Una edició especial vespertina de El diari de Mataró ho anunciava als seus lectors. Els obrers reaccionaven iniciant una vaga general, mentre les organitzacions d'esquerra movilitzaven els seus membres i repartien armes.
El dia 5 el Comitè d'Aliança Obrera ja dominava Mataró. Els escamots d'Estat Català i Nosaltres Sols, els moviments catalanistes més radicals, també es passejaven armats per la ciutat. Al matí, la població presentava un tristissim aspecte, no es veia ningú pels carrers i els locals públics i privats estaven tancats, escrivia uns anys més tard Marià Ribas recordant aquella jornada de vaga.
Santa Maria crema
Poc temps va durar la calma. A mig matí, un grup de radicals intentava cremar Santa Maria llançant recipients amb líquids inflamables. Més de setanta anys després encara sento la pudor de socarrim que feia la basílica, l'altar de les Ánimes va ser cremat i altres del costat van patir danys, explica Rafel Soler, llavors un noi de dotze anys. I afageix: Recordo que els feligresos van organitzar una cadena humana per passar-se galledes d'aigua i apagar el foc mentre corrien els rumors que les ampolles havia sortit del forn del vidre, un dels nuclis del moviment obrer de la ciutat. Al mateix temps, la crema d'esglésies i l'assalt a centres dominats per la dreta també s'esdevenien a altres ciutats catalanes, principalment a Barcelona, on el sometent dominava l'asfalt.
A la tarda, el sindicalista Joan Peiró, en un míting celebrat al Parc Central de Mataró cridava a la revolució. Aproximadament a les vuit del vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys (ERC), proclamava l'Estat Català dins una República Federal Espanyola, convidava a un futur govern estatal, republicà i d'esquerres a traslladar-se a Catalunya i trencava tota relació amb Madrid, paraules que l'alcalde Salvador Cruixent reproduïa a Mataró. L'estelada passava a coronar la casa consistorial. Companys intentava repetir la jugada que Macià havia fet l'any 1931, però l'any 1934 les esquerres són minoria a nivell estatal i a més estan pressionades pels moviments catalanistes més radicals, explica l'historidor Josep Xaubet.
Tot seguit, es proclamava l'estat de guerra i les tropes del govern de Madrid iniciaven un setge i diversos assalts al Palau de la Generalitat per acabar amb la traïció. A Mataró, davant aquesta consigna, el 8è regiment d'Artilleria ocupava sense resistència l'Ajuntament i s'apoderaven de les armes. Només una colla de membres de Nosaltres sols fugien de la ciutat amb la voluntat d'anar a defensar la capital catalana. Camions vinguts del nord de la comarca recollien els herois a peu de carretera. Però aquests mai arribarien al seu destí. A Badalona, un home els anunciava: Companys ha claudicat.
La rendició
Afectivament el President de la Generalitat es rendia a la matinada del 7 d'octubre. Els joves mataronins tornaren descepcionats a casa. Entre Tiana i Alella vàrem acordar que havíem d'abandonar les armes i les municions, no podíem passar pels burots armats d'aquella manera en estat de guerra, explica Joaquim Casas en una crònica d'aquell dia. Abans d'entrar a la ciutat, les llançaren en un safareig. El 1936 encara foren útils.
Les conseqüències dels fets d'octubre de 1934 van ser diverses: Judicis militars per traïció a la pàtria, diversos mataronins foren condemnats, a Companys li van caure trenta anys de pressó; grans acomiadaments d'obrers i la suspensió de l'Estatut, anumera l'historiador Josep Xaubet. En definitiva, una derrota mitificada, que donaria la victòria a les esquerres republicanes unides al febrer de 1936.
Conferència d'ERC per "analitzar" els Fets d'Octubre
Tot i que la direcció nacional d'ERC -per iniciativa del president del partit Josep Lluís Carod-Rovira- ha decidit no celebrar de cap manera els actes del setantè aniversari dels Fets d'Octubre del 34, la secció local dels republicans sí que ha programat per avui dimecres a 2/4 de 8 del vespre a Can Palauet una conferència del periodista Miquel Sellarès titulada L'actualitat del 6 d'octubre setanta anys després: La decisió de fer aquesta xerrada d'anàlisi polític es va prendre molt abans que la direcció nacional es posicionés, ha dit el líders d'ERC, Toni Civit. El regidor ha explicat que amb la conferència ERC de Mataró no pretén celebrar res sinó plantejar l'actualitat dels fets del 6 d'octubre: Volem parlar de quines eren les circumstàncies de la Generalitat llavors i quines són les circumstàncies de la Generalitat d'ara, els dos moments en què ERC ha estat al Govern; fer una comparativa de com estàvem llavors i ara. El protagonista de la xerrada, Miquel Sellarès, va ser durant els primers mesos del nou govern de la Generalitat el seu secretari de comunicació, càrrec que va haver de deixar arran de la sortida a la llum d'un polèmic informe sobre la situació dels mitjans de comunicació a Catalunya, tot i no reconèixer-ne l'autoria.
D'altra banda, Toni Civit ha confirmat que el dia 15 d'aquest mes, ERC de Mataró commemorarà aquí sí- l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys.
Comentaris