El deute de la Generalitat amb Mataró es redueix per intervenció de l’Estat

El deute de la Generalitat amb l’Ajuntament, una verdadera rèmora en els darrers anys, s’ha reduït a la meitat. Ha passat dels 12 als 6 milions, tornant així als nivells registrats al 2007, abans que la crisi deixés les arques de l’administració catalana molt tocades. La qüestió, però, és que no ha estat la Generalitat qui ha saldat el deute, sinó que l’ha pagat l’Estat. El Ministeri d’Hisenda ha sufragat aquesta part del deute, convertint-se així en creditor de la Generalitat, que passa a deure aquests diners a l’Estat enlloc de l’Ajuntament.

Els diners que deu la Generalitat a l’Ajuntament pertanyen bàsicament a programes i subvencions de Benestar Social i d’Ensenyament, sovint compartits entre les dues administracions. El consistori mataroní s’ha vist obligat en diverses ocasions a abonar la despesa de les dues parts, la seva i la de la Generalitat, perquè els diners de l’administració catalana no arribaven. “Això ens ha provocat tensions de tresoreria, hem hagut d’anar als bancs a demanar préstecs a curt termini per fer-hi front”, explica el regidor d’Administració Ciutadana, Ramon Reixach. És a dir, que l’Ajuntament s’endeutava per pagar allò que no li pertocava, amb la previsió de cancel·lar les pòlisses de crèdit amb les entitats financeres quan la Generalitat els ingressés la seva part. La situació s’havia tornat difícil de sostenir, i de fet l’Ajuntament va amenaçar la Generalitat en portar-la als tribunals.

Decret de sostenibilitat financera
Aquest ingrés finalment ha arribat, però ho ha fet de la mà de l’Estat. El Ministeri d‘Hisenda i Administracions Públiques ja que ha començat a abonar als proveïdors de les administracions autonòmiques els diners que aquestes van reconèixer en acollir-se al Decret de sostenibilitat financera de 2014. Aquest decret preveu un fons socials a través del qual els governs autonòmics com la Generalitat poden finançar temporalment el seu deute pendent de pagament amb les entitats locals, com l’Ajuntament de Mataró, en matèria de despesa social a data de 31 de desembre de 2014.

Reixach explica que l’Estat aplica aquesta mesura perquè té “molta més capacitat” d’assumir el deute d’una altra administració, que no pas els Ajuntaments. “L’Estat pot emetre deute públic i això li dóna molta més resistència, mentre que per als Ajuntaments és molt més delicat”, afegeix.