El consell del Patrimoni autoritza l’enderroc de Can Fàbregas i de Caralt

El Consell del Patrimoni va autoritzar la modificació del nivell de catalogació de la fàbrica de Fàbregas i de Caralt. L'arribada del Corte Inglés a Mataró suposarà l'enderrocament d'aquesta fàbrica fins ara protegida pel pla especial del Patrimoni Arquitectònic amb el nivell A, el més elevat de tots. Però tal i com va anunciar ahir el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, l'Ajuntament ha decidit rebaixar la protecció de l'edifici fins al nivell H, cosa que n'autoritza l'enderrocament. Aquesta decisió ha estat avalada pel Consell del Patrimoni de la ciutat que, en una reunió celebrada el 18 de desembre va aprovar el canvi de nivell de protecció d'una manera molt ajustada, amb sis vots a favor i cinc en contra, amb dues abstencions. La decisió del Consell, que es va decidir per votació secreta, ha sorprès algun dels seus membres, ja que, des del punt de vista patrimonial, l'edifici de Fàbregas no ha perdut cap dels elements que el van dur a ser catalogat i protegit. Oriol Bohigas i Francesc Gual, dos dels arquitectes de l'estudi MBM, que ha fet la proposta d'ordenació entorn de la locomotora comercial, van ser presents a la reunió de desembre del Consell. Allà, van convèncer a part dels seus membres de la inviabilitat d'integrar el nou centre comercial en l'edifici de la fàbrica. Segons ells, la implantació de la locomotora dins del teixit urbà no quedava garantida si Fàbregas es mantenia en peu. Per això alguns membres del Consell consideren que la decisió d'enderrocar Can Fàbregas es va decidir per criteris polítics i no patrimonials.

Fonts municipals han apuntat que la fàbrica no té una arquitectura d'especial qualitat, no es tracta d'un gran monument i tampoc reforça la identitat del barri, fets que usen per justificar el seu enderrocament amb vistes al desenvolupament comercial de la ciutat. Segons va explicar Vilert en la roda de premsa de presentació del projecte, els tècnics van estudiar la possibilitat de traslladar tant la nau i la xemeneia. El trasllat de la nau es va descartar per la dificultat que comportava mentre que el mal estat de l'estructura de la xemeneia també desaconsellava la seva reconstrucció en un altre indret de la ciutat. En aquest sentit, els arquitectes de MBM també van constatar que a Mataró hi ha altres fàbriques en més bon estat i que preserven millor la memòria històrica que Fabregas i de Caralt. Per exemple, Can Marfà, on es destinaran els gairebé tres milions d'euros que l'Ajuntament rebrà del promotor comercial.

L'enderroc de l'edifici ha de ser aprovat per La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, depenent de la Generalitat. Teòricament, la comissió podria frenar l'operació, ja que en l'àmbit exclusivament patrimonial hi ha poques raons per tirar-la endavant. A pesar d'això, sembla poc probable que ho faci davant la magnitut del projecte.

La CUP vol que es preservi
La CUP ha sortit en defensa del patrimoni industrial de la ciutat i ha fet una crida a la mobilització ciutadana per tal de reclamar que es preservi l'edifici de Can Fàbregas i de Caralt. La formació independentista ha emès un comunitat en el qual critica el govern municipal per moure's "sota la pressió d'interessos especulatius" i per actuar com a "aplanadora". La CUP adverteix també del dany que l'enderroc del patrimoni causarà a la imatge i la responsabilitat social de l'empresa que exploti el futur centre comercial, i lamenta que l'enderroc compti amb el vist-i-plau del consell del Patrimoni.