'El concepte de televisió tradicional es dissoldrà ben aviat'

Per què decideixes plegar com a director del Consorci Digital Mataró-Maresme?
M’arriba una oferta molt engrescadora professionalment (del gegant informàtic Indra). No va ser una decisió fàcil perquè m’he implicat personalment en el projecte, però crec que ja he comès l’encàrrec que se’m va realitzar: assentar les bases d’un canal de TDT públic a la comarca. Fa un any ni m’hagués plantejat marxar, però ara no em sento deutor de res

Quins eren els grans propòsits de Maresme Digital TV en el seu naixement?
Crear un mitjà audiovisual públic d’abast comarcal. Teníem Televisió de Mataró, però a nivell de tot el Maresme no hi havia res. L’àmbit polític es va proposar crear aquest mitjà, que anés més enllà de la televisió clàssica i que tingués un clar servei públic

I quin balanç en fas, després de tres anys i amb la teva marxa?
Segurament des de fora es veu diferent, però els que ho hem viscut des de dins en fem un balanç molt positiu. No només hem tirat endavant un nou canal, cosa que és molt complexa per sí mateixa, i que a més té gran presència a Internet està preparat perquè en un futur pugui treballar com una plataforma multiservei; també hem aconseguit trencar la frontera entre el nord i el sud de la comarca, unint els dos consorcis que es van crear l’any 2006. Amb la fusió amb TVM, hem completat el mapa i hem pogut teixir un projecte comarcal potent malgrat la conjuntura econòmica actual.

El projecte, però, encara té mancances i molt camí per recórrer.
És cert que falta implicar més municipis i engrescar més gent perquè s’hi adhereixi, així com concretar altres aspectes del projecte comunicatiu. La situació econòmica actual fa que hi hagi ajuntaments de la comarca que, tot i voler sumar-se al carro, prefereixin prioritzar els seus recursos en donar resposta a serveis més bàsics. En tot cas, el projecte ja és sòlid, el traç gruixut de la seva definició s’ha completat.

Què aportarà l’entrada de TVM al projecte comunicatiu?
Maresme Digital TV ha aportat una nova plataforma tecnològica i una cert aire fresc amb nous professionals, però és evident que la solidesa, l’experiència i el bagatge d’una televisió pionera i amb 25 anys de trajectòria com TVM, així com el seu entramat professional, són uns valors molt profitosos.

Per què no vau anar plegats des de bon principi?
Aquí es barregen la legalitat i les voluntats. En el primer camp, la Llei de l’Audiovisual de Catalunya impossibilitava qualsevol acord entre l’àmbit públic i privat, més enllà de projectes puntuals. I en el segon, TVM va voler mantenir la seva independència optant a una llicència privada d’emissió per TDT. No volien entrar en l’àmbit públic, cosa que invalidava qualsevol relació possible. Si TVM hagués posat la seva llicència a disposició dels Ajuntaments de la comarca, la cosa potser hauria estat diferent

I ara sí que és possible la col·laboració?
El marc legal és el mateix. Cal fixar-se en que la fusió s’ha materialitzat com a llicència pública, ells han hagut de renunciar a la seva, si no això no era possible. El que ha canviat respecte a 2006 és la conjuntura econòmica, que ha complicat molt el mercat. Les caigudes publicitàries han fluctuat entre el 30 i el 50%, cosa que toca la línia de flotació de qualsevol projecte comunicatiu. Els recursos públics tampoc sobren, precisament. Ara que les vaques ja no són grasses hem hagut de plantejar-nos altres escenaris, buscar aliances i canviar les nostres voluntats inicials.

Quina necessitat real hi havia de generar un projecte de mitjà de comunicació públic?
Els ajuntaments podien gaudir d’una llicència pública i no van voler perdre l’oportunitat. No només Mataró, sinó una quinzena de consistoris de la comarca. És important la idea que hi ha al darrere de travar un projecte que uneixi la comarca, tradicionalment dividida en nord, centre i sud, amb realitats molt diferents. Un mitjà audiovisual dóna peu a establir un fil conductor en el territori i alhora pot ser un bon element perquè la gent el pugui conèixer.

El canal es desplega en paral·lel amb el sistema TDT, que no està complint amb les expectatives d’oferir valor afegit.
La promesa inicial era que, a més de comptar amb més canals i major qualitat d’imatge, comptaríem amb un conjunt de serveis interactius a través de la televisió. El problema és que per aconseguir-ho es necessiten uns determinats tipus de descodificadors, i els que s’han acabat imposant són més senzills i barats i no ho permeten. A Itàlia, en canvi, s’ha subvencionat el descodificador necessari, amb tecnologia MHP, Internet incorporat i lector de targetes.

Per tant, s’ha acabat la idea de televisió interactiva?
Crec que es farà el salt a la mescla entre TDT i Internet. Gràcies a això comptarem amb una capacitat real d’interacció, amb una televisió més activa, personal i a la carta, amb una visió multiplataforma i multicanal. El concepte de televisió tradicional es dissoldrà ben aviat. Serà una fusió tecnològica transparent, l’usuari podrà interactuar sense necessitat de saber per quin canal o mitjà li arriba cada opció. La frontera entre les diferents tecnologies s’anirà diluint, de la mateixa manera que ara pots entrar tranquil·lament al facebook des del mòbil.

De moment la TDT, amb els seus nous canals, no està suposant una millora de l’oferta.
Produir televisió, fer continguts de qualitat, és car. En aquest moment de crisi, les cadenes apliquen models sostenibles en els seus nous canals, amb reemissions, pel·lícules i sèries antigues. Es tracta d’anar aguantant. És possible que l’alta definició, que es convertirà en un estàndard, obligui a reduir el nombre de canals superflus, ja que necessita més espai de transmissió.