El Coll d'Oli

Aquesta setmana proposem fer un dels Camins del Jussà, rutes que formen part del projecte de recuperació dels antics camins de ferradura i altres camins històrics i tradicionals de la comarca del Pallars Jussà. Alguns dels camins estaven a punt de perdre's, però gràcies a aquesta campanya, s'han recuperat i senyalitzat. Hem triat el coll d'Oli, una passejada curta i amb poc desnivell, que no presenta dificultats. És un pas natural a 1.500 metres d'alçada, que va ser la via de comunicació entre la Vall Fosca i la vall de Manyanet, una important àrea de pastura que creuava la carrerada de la vall de Bòssia i Malpàs.

Abans d'arribar a la part més tancada de la Vall Fosca, a banda i banda del riu Flamisell, s'obren petites comes i barrancades on es troben un reguitzell de petits pobles i llogarets. Una d'aquestes petites valls subsidiàries de la principal és la que baixa des del coll d'Oli pel barranc de Roi, anomenada el Solà, on hi trobarem els pobles d'Astell, Oveix i Aguiró, anomenat també Guiró. Aguiró és el poble més alt del Solà i serà el punt de partida de la passejada en direcció al coll d'Oli.

Fixem la sortida a la plaça del poble i prenem la pista que neix entre les antigues escoles l'església. Se surt del poble, planejant en direcció oest fins que trobem un revolt molt tancat. A l'esquerra trobem l'inici del camí que s'enfila a la Mare de Déu del Coll i al coll d'Oli. El principi del camí és planer i aviat s'endinsa en un bosc de roures i avellaners. S'haurà de creuar un petit rierol. Quan veiem que el camí travessa una zona de roca vermellosa sabrem que molt a prop hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Coll, des d'on tindrem unes vistes excel•lents de la vall.

Des de l'ermita es veuen els pobles d'Aguiró, Oveix i Castell-estaó i també Mont-ros i Pobellà. Si mirem en sentit contrari, en direcció oest, ja es pot veure el coll d'Oli. Seguim fent camí resseguint una paret de pedra seca al primer tram, fins arribar al coll. La tornada es fa baixant pel mateix camí.