El Centre Catòlic rep la Medalla d’Or pendent de concretar la seva reforma

La reforma de les instal·lacions del Centre Catòlic, amb la Sala Cabañes com a buc insígnia, és un tema candent des de fa ja força anys. Com no podia ser d’una altra manera, aquest qüestió va acabar marcant l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la ciutat a l’entitat, que va tenir lloc divendres passat, dia 18, al Saló de Plens de l’Ajuntament. La Medalla, concedida per l’Ajuntament a proposta dels Amics de la Ciutat de Mataró i 25 entitats més de la ciutat, ve donada pel 125è aniversari del Centre Catòlic, que congrega unes 1500 persones entre l’escola Balmes, la Sala, els Gramenets de les puntes de coixí i la Unió Esportiva. “Vivim un moment pletòric a nivell social, però no podem oblidar la gran mancança estructural que patim”, va apuntar el president del Centre, Antoni Blanch, en el discurs posterior a rebre la Medalla. “Tenim les mateixes instal·lacions que ara fa 100 anys, i movem quatre vegades més gent”, va afegir.

El projecte, del qual se’n porta parlant aproximadament des de 2005 i que ha de reordenar tot el sector de la Riera al voltant de l’edifici de La Presó, està encallat a causa de la manca de recursos municipals fruit de la crisi econòmica. Blanch va insistir que l’entitat porta “molt de temps” treballant en aquest projecte, i va posar el 2016 com a horitzó per veure’l completat. En resposta a les paraules del president de l’entitat, l’alcalde Joan Antoni Baron va dir en el seu discurs que la renovació del Centre Catòlic “serà difícil, però serà”. “Tant de bo el 2016 sigui una realitat, però tampoc esperàvem arribar on estem ara”, va afegir l’alcalde, en referència a la situació econòmica actual. En la glosa dels 125 anys de l’entitat que va oferir el periodista Manuel Cuyàs a l’inici de l’acte també hi va haver menció al citat projecte. “Un teatre nou és necessari, però sempre fa por que amb les reformes alguna cosa s’acabi perdent”, va apuntar Cuyàs.

Capacitat aglutinadora
Més enllà de les reformes pendents, tots els discursos van centrar-se en destacar el Centre Catòlic com un emblema de ciutat, per la seva capacitat aglutinadora i per la fortalesa social que l’ha permès arribar als 125 anys en un excel·lent estat de salut. “Són un exemple de com es construeix una ciutat, sumant il·lusions, esforços i inquietuds”, va constatar Baron. L’alcalde va apuntar que l’entitat és filla de la “tradició obrerista de Mataró”, una ciutat la burgesia de la qual “va dimitir” per deixar-la “en mans dels obrers que es guanyaven la vida treballant”. Els Pastorets, com no podia ser d’una altra manera, van estar en boca de tots els conferenciants. Cuyàs els va definir com un “miracle” que segueix congregant gent (tant participants com públic, de Mataró i de fora) i que manté dempeus els antiquíssims decorats de la funció.