El Camí antic de Falset a Gratallops

L’itinerari comença al portal dels Ferrers, a les muralles de Falset, a la banda nord-est de la vila . Es va a l’esquerra per anar a trobar el camí del cementiri que arrenca del costat de la carretera de Falset a Gratallops, tot just sota les cases del poble . Es deixa un camí a la dreta i es continua avall per anar a trobar el cementiri. Es va a la dreta, al nord seguint el camí tradicional, en aquest primer tram asfaltat i seguint les marques del GR 174. Es davalla suaument entre camps d’avellaners. Es travessa el barranc de la Foïna i poc després, el camí es bifurca. Es continua pel de la dreta, al recte i s’entra en un tram de camí fondo. Es deixa un camí a ma dreta, un altre a l’esquerra i s’arriba a una nova bifurcació. El camí de l’esquerra marxa en direcció al coll del Molí i a Bellmunt (GR 174). Es continua novament pel de la dreta, enfilant recte el vessant de la serra seguint el camí vell de ferradura de Gratallops marcat amb els senyals grocs de la xarxa de camins del Priorat.

Aviat es deixen enrere els darrers camps conreats i s’arriba al capdamunt de la serra de les Obagues. El camí davalla per la vessant nord sota un ufanós alzinar que ara creix damunt d’antics bancals. Els arbres regalen una ombra meravellosa en època de calor que no sols és apreciada pels caminadors sinó també per les falgueres i molses que hi creixen. Sense perdre gaire temps el camí davalla fins el fons de la vall per anar a creuar el riu davant les vinyes de mas Martinet. Fins que es torni a bastir una passera o una palanca, quan baixa aigua, cal descalçar-se per creuar el Siurana. Lògicament, època de pluges fortes, es desaconsellable creuar-lo. Es passa a l’altra riba momentàniament perquè, després d’un curt tram entre canyissos i pollancres, es torna a creuar el llit del riu.

A l’altra banda, el camí inicia una bona pujada, tot mostrant una amplada i uns marges ben elegants. Tot i el fort desnivell, el camí permet una ascensió prou còmoda. Les delicades vistes sobre les vinyes de mas Martinet són poc després substituïdes per les del poble de Bellmunt al fons i arribant al capdamunt, pels espectaculars amfiteatres de ceps que coronen els vessants més alts de la serra. La mula torna a llaurar aquestes vinyes que produeixen raïm pel celler d’Álvaro Palacios.

El camí desemboca en un altra de més ample a tocar dels camps i poc després s’arriba al llom de la muntanya. Les vinyes es fan senyores de la muntanya. L’espai es ordenat amb línies, que ressegueixen les concavitats i convexitats que imposa l’orografia. Línies i vinyes acompanyades d’ametllers i d’oliveres, tot plegat es combina per crear unes harmonies sumptuoses en un paisatge que, en canvi, està marcat pels rigors i les dificultats. Es continua caminant pel camí de tractor que ressegueix el capdamunt de la serra. A l’esquerra es deixa, al costat d’una esplanada per a maquinària, el camí dels Molins d’en Borràs, i poc després, el camí que porta a Bellmunt.

Aviat s’arriba a un suau collet, amb una bifurcació al costat d’un maset arreglat. Es va a la dreta, recte, amunt per guanyar la part alta de la serra. Al capdamunt, a la dreta, s’obren els espectaculars vessants de Mogador, del viticultor René Barbier. El camí inicia un descens suau i al cap de poc es deixa el principal per continuar al recte. El poble de Gratallops apareix al davant. Com a la majoria de pobles prioratins, el campanar de l’església continua ordenant elegantment les cases que s’apinyen al seu redós. Al poc de començar la baixada més pronunciada, es deixa el camí agrícola que porta als camps i es retroba, a la dreta, el vell camí de ferradura que fa un marcat tomb i davalla, recte a trobar un altre camí de tractor. De seguida es creua la carretera i s’entra a Gratallops pel carrer de l’Era.