‘El Armats no som majorettes, sortim per Quaresma i fem desfilades sèries'

Els Armats de Mataró van commemorar dissabte passat, dia 3, el X aniversari del nomenament de les seves desfilades com a Patrimoni Cultural de la Ciutat, en un acte que va omplir de gom a gom el Saló de Plens de l’Ajuntament. Però la història de l’entitat es remunta molt més enrere, tal i com recorda el responsable de relacions públiques dels Armats en aquesta entrevista.

Celebren deu any com a patrimoni cultural de la ciutat.
Sí, però els Armats de Mataró tenim més de 300 anys d’història. Al segle XVIII vam ser nomenats “Caps de ferro”. La presència de romans a les processos de Setmana Santa va ser una tradició molt arrelada a la nostra ciutat en el passat. L’any 1940 després de la Guerra Civil es van tornar a reorganitzar com a membres de la Confraria dels Dolors, que és la nostra patrona. L’any 1969, amb la supressió de les Processons, vam deixar de desfilar, fins el 1981.  L’any 82 vam organitzar l’auto sagramental conjuntament amb Sala Cabanyes. Actualment la Passió es representa al nostre Castrum, a l’edifici de la presó. L’any 86 va ser un fet extraordinari, quan vam visitar la ciutat del Vaticà i el Papa Joan Pau II ens va nomenar Soldats de Pau. I l’any 90, quan l’església dóna el vist-i-plau de nou a les processons, els Armats vam desfilar novament pels carrers de Mataró. Des del 1981 cada Dijous Sant oferim un homenatge a la ciutat.

I la ciutat els va tornar l’homenatge l’any 2002.
El 2002 el Ple va aprovar el reconeixement de les desfilades com a part del patrimoni cultural de la ciutat. Un parell d’anys abans, l’any 2000,  l’Ajuntament ens havia cedit un espai a la Presó, el nostre castrum. I l’abril del 2007, el Ple va decidir atorgar-nos la Medalla de la Ciutat.

Què suposen per l’entitat aquests reconeixements?
Una gran alegria, perquè a Mataró només dues entitats som reconegudes com a patrimoni cultural, i això per nosaltres és molt important. Tots els ajuntaments ens han recolzat sempre, i dissabte passat el Saló de Plens va estar ple. Ens va rebre l’alcalde, després va parlar el nostre president Jordi Llinàs, un dels més joves que hem tingut. Després vam projectar un vídeo i a continuació va parlar el periodista i historiador Manuel Cusachs, que ens va animar a recopilar la nostra història en un llibre.

Quina és la filosofia que mou els Armats de Mataró?
Els Armats tenim una filosofia clara, només sortim per la Quaresma i en ocasions molt extraordinàries, com per exemple l’acte que es farà el 21 d’abril a Torredembarra, en motiu dels 50 anys dels Armats d’allà. El Armats de Mataró no som majorettes, no sortim per les Santes ni sortim per Reis. Només sortim per la Quaresma i intentem fer unes desfilades sèries i molt dignes. Aquest és el nostre esperit. Durant la resta de l’any no podem fer moltes coses tot i que col·laborem amb pessebres vivents, els Pastorets,  xerrades i exposicions puntuals.

L’entitat té una clara vinculació al fer religiós.
Dins els nostres membres hi ha moltes ideologies i molta diversitat, però sí, som una entitat religiosa. Des de que es van suspendre les processons a Mataró que vam intentar fer coses per recuperar la tradició. La sortida que vam trobar va ser l’auto sacramental de Dijous Sant, que fem des de l’any 1981.

Quins reptes tenen de cara al futur?
Actualment ara nosaltres som 96 desfilant i voldríem arribar a la centúria, però cada vestit dels Armats val molts diners. El meu pare, que va ser president dels Armats, era llauner i gràcies a ell es va ampliar la tropa amb 20 cascos i cuirasses. Però ara ens ho fan dos artesans professionals de Vic i Girona i cada vestit d’Armat se’ns envà a 1800 euros, amb el casc, la cuirassa, la llança, les sandàlies i tot plegat. La nostra vestimenta s’assembla molt al tipus de guàrdia pretoriana. Està tot fet de llautó i coure i tot treballat a mà.

Com es financen els Armats?
Ens intentem finançar amb les quotes dels socis i quan podem anem a trucar portes, però els Armats no podem portar un anunci o un logotip a la capa. Els Armats de Mataró som uns dels més seriosos de Catalunya en els desfilades, hi ha entitats que fan el que poden, desfilen amb ulleres i rellotges i en canvi nosaltres això ho mirem molt, ho tenim molt clar.

L’entitat atreu nou socis?
Sí. Hi ha molta gent que s’apunta per tradició familiar, però també els que ho han vist al carrer i els fa il·lusió. Ara per exemple tenim dos bascos i un argentí.

A banda dels Armats que desfilen, la resta de socis com col·laboren?
Participen a la Passió, i aquí també hi entren les dones i els nens. Els Armats estem oberts a tothom que es vulgui fer soci.