Capgròs
A l’espera que entri en vigor la Zona de Baixes Emissions el pròxim 1 de gener, cada vegada són més les veus d’entitats ecologistes i experts que reclamen la introducció d’un peatge urbà o taxa anticontaminació. És el cas de la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, que considera que el peatge és “l’única mesura que ha funcionat a les ciutats europees per reduir el trànsit”. Així ho expressa en declaracions a l’ACN la seva portaveu Maria Garcia, que cita com en el cas d’Estocolm “es va reduir en un 30% des del minut 0 tant el trànsit com les emissions”. En una línia similar s’expressa el professor del Departament d’Economia a la URV i consultor de la UOC Ricardo Flores, que veu com una “alternativa millor” a la ZBE el peatge de congestió.
Segons Maria Garcia, les ciutats europees que han aplicat mesures similars a la ZBE no han aconseguit resultats perquè les etiquetes (en aquest cas de la DGT) “no assenyalen les emissions reals ni el volum de trànsit que s’ha de reduir”.En aquest sentit, defensa que amb el peatge es dissuadeix més l’ús del vehicle i s’aconsegueix el xip que “arrencar el motor és el que contamina”. En qualsevol cas, des de la plataforma creuen que els vehicles d’alta ocupació (amb tres o més ocupants) no l’haurien de pagar.
Flores afirma que els peatges, i les polítiques econòmiques basades en preus, contra les polítiques basades en quantitats, com és la ZBE, “són mesures més eficients en general”.Lluís Frago, professor associat del Departament de Geografia Humana de la UB, veu amb bons ulls un peatge però considera que “fa falta més anàlisi de la mobilitat” a la ciutat abans d’optar per noves mesures. Per exemple, entendre millor quin perfil de persones fa ús del vehicle, de quin tipus de cotxe i amb quina freqüència.
Sobre l’abast del peatge, Frago considera que en el debat sobre la taula s’hauria de discutir també la possibilitat que no s’apliqués únicament als accessos a Barcelona sinó que planteja estudiar un peatge “metropolità”.
Flores considera que “el problema” dels peatges urbans és la seva impopularitat. L’expert de la URV i la UOC reconeix que es pugui veure com una mesura “ultraliberal”, però, en aquest sentit, destaca el cas d’Estocolm, on les enquestes abans i després de la implementació de la mesura van constatar un canvi de percepció, amb la majoria de la ciutadania que s’hi va posicionar a favor al cap d’un any. Flores posa l’exemple del pagament per les bosses de plàstic al supermercat, una mesura a què els consumidors s’han adaptat amb poc esforç.
Garcia s’expressa en la mateixa línia i contraposa l’acceptació social immediata del peatge en les ciutats on s’ha implantat amb el fet que, igual que la ZBE, no sigui una mesura popular a l’inici. “Són les polítiques les que canvien les mentalitats, com va passar amb la llei antitabac”, afirma la portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire.
Comentaris