Capgròs
El Pla de Martís del Pla de l’Estany va ser l'escenari escollit divendres passat pel llançament de dues sondes que viatjaran fins a l’estratosfera. No és la primera vegada que es llancen aquest tipus d’artefactes però la novetat aquest cop va ser que se n’han enlairat dos en un mateix matí. Darrere d'aquest projecte hi ha dues estudiants de batxillerat de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, Carlota Keimer i Laura Filbà, que han col·laborat amb dos universitaris de Banyoles.
El Cosmosafi ha de detectar radiació còsmica, bàsicament rajos gamma, a través d’un comptador que mesura la radioactivitat
Els dos banyolins ja van enlairar una sonda l'any 2013 i ara han ajudat les dues estudiants de batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró a fer quelcom similar basant-se en els coneixements que ja tenien arran de l’enlairament del Satestrat I. Han incorporat dues càmeres d’alta definició a la sonda per poder gravar la imatge fins a 35.000 metres d’altura que és on es preveu que arribi abans que el globus d’eli que l’impulsa exploti. L’altre equip s’ha marcat com a objectiu detectar radiació còsmica. La previsió era que el Satestrat II caigui a prop de Pontòs (Alt Empordà) després de prop de dues hores de viatge.
El primer llançament, des del Pla de Martís, va ser el de la sonda de les estudiants de Mataró, batejada amb el nom de ‘Cosmosafi’, pels volts de dos quarts d’onze del matí. Mitja hora més tard, el va seguir el Satestrat II, que es va enlairar també sense problemes. Automàticament la sonda va començar a enviar imatge des de les dues càmeres d’alta definició que duia. El Cosmosafi, en canvi, no va donar senyal per problemes amb la part elèctrica.
Les missions de les sondes
Aquests dos enginys tenen dues missions diferents. El Cosmosafi ha de detectar radiació còsmica, bàsicament rajos gamma, a través d’un comptador que mesura la radioactivitat. Anava acompanyat també d’un GPS i una antena de ràdio entre d’altres aspectes tècnics per aconseguir saber el punt d’aterratge després d’haver arribat a uns 35.000 metres d’altura. Els resultats obtinguts seran la base del treball de recerca de la Carlota Keimer i la Laura Fibà, que van contactar amb els estudiants banyolins el mes de març iniciant així el seu projecte.
El Satestrat II, per la seva banda, s’ha fet amb l’objectiu de gravar la imatge fins als 35.000 metres d’altura. Incorpora censors de temperatura, que permetran saber en quin moment s’arriba a la capa d’Ozó, situada a uns 20 quilòmetres des del terra, perquè la temperatura pujarà per la concentració de rajos ultraviolats, un GPS per saber la localització i també es podrà mesurar la velocitat a la que viatja. Els seus creadors -Aleix Coma i Lluís Portella, estudiants de la UPC- l’han programat de manera que enviÏ aquesta informació cada trenta segons. Una altra dada que volen conèixer és si l’aïllant que han posat aquest cop, d’1,5 centímetres més prim, va millor que l’anterior.
Comentaris