Del diputat Jaume Comas a Josep M. Canals

El diumenge 14 d’abril en l’acte commemoratiu de la II República Espanyola (organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró) retérem homenatge a Jaume Comas, un destacat dirigent del moviment obrer mataroní dels anys vint i trenta. Jaume Comas, que té un carrer que porta el seu nom, és el més notable entre els rengles socialistes i ugetistes. Les altres personalitats rellevants del moment, cadascuna en el seu àmbit, són Joan Peiró en l’anarcosindicalisme, Josep Abril entre els republicans federals i Jaume Recoder en els rengles del catalanisme liberal.

Jaume Comas i Jo (Manresa, 1892 – Najac, França, 1966) treballà com a teixidor a la fàbrica Asensio, on hi havia destacats socialistes com Francesc Anglas i Narcís Tristany. Presidí el Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Mataró i en fou president en moments en què la majoria dels seus afiliats eren de tendència anarcosindicalista.

Va començar la seva militància als 18 anys a la secció mataronina de la Federació Socialista Catalana del PSOE, una de les més arrelades de Catalunya i d’Espanya. Participà en la unificació de la Unió Socialista de Catalunya, de la qual serà vicepresident nacional. El 1936, amb la fusió dels socialistes i comunistes catalans, s’integrarà en el nou PSUC.

Regidor a les municipals de 1931, per la Coalició Republicano-Socialista, serà segon tinent d'alcalde de l’Ajuntament de Mataró i delegat de l'Hospital. També serà vocal del Comitè Nacional del Sindicat de la Indústria Tèxtil, Fabril i Annexes i un dels representants de la UGT en el Consell de Treball de la Generalitat. Va formar part del Consell d'Administració de la Casa del Poble (a l’actual plaça de les Tereses), de la qual l’any passat vàrem celebrar el centenari de l’adquisició de l’immoble en propietat.

El novembre de 1933 és elegit diputat per Barcelona, en la coalició amb Esquerra Republicana. Participarà en els fets del Sis d'Octubre al costat de l'alcalde Cruxent i els regidors republicans. El 1936 és candidat de nou a Corts pel Front d'Esquerres de Catalunya i revalida l'escó. El setembre de 1938 serà nomenat subsecretari de Treball i Assistència Social del Govern de la República, instal·lat a Barcelona, pel ministre, el sindicalista del tèxtil Josep Moix.

A l’exili s'establí a Najac, al departament occità de l'Aveyron. Allí féu de barber i mantingué els contactes polítics i sindicals, que el portaven dos cops l’any a París per assistir a reunions de la UGT i del Partit. Amb la Guerra Freda el Govern francès va prohibir el 1950 les organitzacions comunistes espanyoles, entre les quals el PSUC, on devia seguir militant Comas. Al setembre de 1950 va ser deportat a Algèria i obligat a treballar en obres públiques, a Vialar, una població de l’interior. Eximit de la feina per malaltia, es va encarregar de preparar el menjar als companys. No va ser alliberat fins al desembre de l’any següent.

Tots els socialistes havien participat amb els comunistes en la unificació del PSUC el 1936, precipitada per la Guerra Civil. Al final del conflicte, i trobant-se molts a l’exili, la majoria dels socialistes van sortir del PSUC per la relació que el Partit tenia amb l’URSS, és a dir amb l’estalinisme, i en especial pel pacte nazi-soviètic. Comas segurament és dels que va romandre al PSUC per la seva proximitat al líder Joan Comorera i a Josep Moix.

El fet que Jaume Comas en les seves responsabilitats municipals tingués la de l’Hospital em porta a recordar Josep Maria Canals, que en ha deixat fa poc. Bon comptable i gestor, Canals va ser responsable econòmic de l’Hospital de Sant Jaume durant el primer mandat municipal, sota el gerent Josep M. Teniente, el director mèdic Xavier de Balanzó i el president del Patronat Carles Manté.

Va entrar de regidor per un any substituint un dimissionari durant l’alcaldia de Joan Majó, en representació del PSC. Del Partit en va ser fundador i hi va militar molts anys, tot i que en els darrers de la seva vida va causar baixa. Als noranta va ser cap de Recursos Humans amb els regidors Anna Comas i Ramon Bassas. Finalment va ocupar un càrrec de gestió econòmica a l’Hospital de Sant Pau cridat pel seu director Joaquim Esperalba. Treballador responsable, honrat i compromès, tenia un tarannà seriós i sorneguer alhora, i ha deixat un gran record personal.

Jaume Comas i Josep Maria Canals, dos homes, dues circumstàncies. Algunes roses floreixen fora de temps i d’altres es desfullen abans d’hora. Record de Jaume Comas i Jo. DEP, Josep M. Canals.