Deu mataronins a la fundació de l'Assemblea de Catalunya

El 7 de novembre de 1971 es va constituir l’Assemblea de Catalunya, el gran organisme unitari que va agrupar tot l’antifranquisme, el polític i el social, partits i associacions,  entitats legals i altres de prohibides. I que va fer famós el lema de “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. L’acte de constitució va tenir lloc a la parròquia de Sant Agustí, al Raval de Barcelona, prop de la Rambla i a tocar del Teatre Romea. 

L’esdeveniment ha estat recordat aquests dies, al cap de 50 anys justos, en actes institucionals i de grup. En els de caire institucional, que haurien de ser els més plurals, s’ha pecat en excés d’endogàmia, marginant actors rellevants i explicant els fets amb ulls d’ara, això que se’n diu “presentisme”. I s’ha menystingut el paper rellevant que hi van tenir els moviments sindical, popular, veïnal i de comarques. Perquè l’Assemblea de Catalunya no va ser només l’Assemblea de Barcelona. Des de les reunions preparatòries ja hi va haver una important compromís des de les comarques, primer les més properes a la capital i de tradició industrial. I més endavant es va estendre pel territori. 

Com al Baix Llobregat i al Vallès ampli, la nostra comarca va ser especialment activa. A Mataró es va fer alguna reunió preparatòria a la parròquia de Montserrat (ho recordava Josep Playà Maset a La Vanguardia el passat dia 7). D’allà en surt la Coordinadora Cívica de Mataró, que prepararà l’Assemblea local, que serà denominada Assemblea Democràtica de Mataró. Al nord del Maresme, Calella, Malgrat i el nucli fabril de Tordera-Blanes, es va notar l’acció de la gent de CCOO, PSUC i PSAN, amb especial protagonisme del dirigent comunista Paco Frutos. Eren les Comissions d’Activitats Cíviques, conegudes com les CAC. 

A la fundació de l’Assemblea de Catalunya van assistir a Sant Agustí deu mataronins. Eren vuit en representació de Mataró, Mercè Boixet (Dones Democràtiques), Joaquim Cantón (CCOO), Pere Casanovas (artista), Josep Comas (Grup de Colònies), Antoni Cuadras (PSUC), Joan Masjuan (Unió Democràtica), Pep Sivilla (Comunitats Cristianes de Base) i Agustí Valdé (PSUC). Uns altres dos hi va participar formant part de les delegacions de la CONC de CCOO, cas de López Bulla, i del Secretariat Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya, cas de Lluís Fernàndez. La cita prèvia va ser a la Cafeteria Samoa al passeig de Gràcia, on Valdé recollí als lavabos uns cartronets que servien la contrasenya. 

Però és que a la que havia de ser la sessió constitutiva uns mesos abans, avortada per la policia, ja hi havien de ser uns conciutadans nostres. Els mateixos López Bulla, Masjuan i Valdé, junt amb Josep M. Fàbregas (per la Joventut Comunista, futur periodista), l’independent Joan Bonamusa (futur regidor socialista) i molt probablement algú més que no podem precisar. 

En aquells primers moments el pes del PSUC era aclaparador. Un cop constituïda l’Assemblea Democràtica s’hi integraren membres del que serien els àmbits socialista i convergent i els partits marxista-leninistes a l’esquerra del PSUC, a més d’altres sectors com periodistes, pagesos, estudiants i algunes entitats socials, culturals, veïnals i excursionistes. 

Josep Puig-Pla
Exmembre de l’Assemblea Democràtica de Mataró