Capgròs
Balado se n’ha sortit, i en els darrers anys ha ampliat la seva formació estudiant Treball Social a la Universitat de Tarragona i com a oient un Màster de la Facultat de Psicologia d’Oporto. “Aquest llibre és la meva aportació com a treballador social”, apunta.
Com va sorgir la idea del llibre?
Vaig començar a buscar llibres que parlessin de persones amb problemes d’alcoholisme, però no em sentia identificat amb el tipus d’alcohòlic del qual parlaven i tampoc explicaven el procés. Llavors vaig començar a escriure el meu diari personal. Era com una eina per ajudar-me a mi mateix ja que, com ningú et veu i no tens por, podia ser sincer amb mi i profunditzar més. Quan vaig veure que realment això també podia ajudar a altres persones és quan va sorgir la idea de convertir-ho en llibre.
Què has après de l’addicció?
L’any 2005 pensava que el meu únic problema era l’alcohol. Però tot aquest temps de parlar amb mi mateix, buscar solucions, parlar amb professionals, llegir casos similars... m’ha servit per veure que el meu problema no era l’alcohol en sí i que, quan vaig deixar de beure, ho substituïa per una altra cosa. El problema era la cara oculta, allò interior que ningú veu i que fa que utilitzis una o altra substància. El problema era quelcom més profund i l’alcohol només la crosta.
Quin és l’objectiu del llibre?
La principal necessitat era d’ajudar-me a mi mateix per a poder ajudar els altres. Que el lector visqui i senti el que és aquesta inestabilitat emocional pròpia d’un addicte.
Escriure’l t’ha fet canviar?
Molt. Ara penso que, per molt malament que vagin les coses, mai tinc com a alternativa destrossar-me la vida. Abans, encara que deixés de beure i pensés que ja estava bé, no ho estava, perquè tenia l’addicció de pensar sempre en negatiu.
Quin futur et planteges?
Fer xerrades i conferències sobre el que he anat aprenent. Ho podria fer sense ànim de lucre, per ajudar altres persones que estiguin passant el que jo he passat.
Comentaris