Descobrint el Delta de l'Ebre

La proposta d'aquesta setmana és un itinerari pel Delta de l'Ebre, la zona humida més important de Catalunya i la segona de la península Ibèrica. En cotxe, en bicicleta o a peu, són moltes les zones a descobrir. La flora i la fauna, la tranquil·litat, els tarongers, els arrossars... converteixen el Delta de l'Ebre en un autèntic paradís del qual es pot gaudir en qualsevol època de l'any.

Un dels suggeriments que us fem és la visita – a peu- a la desembocadura. És el punt de trobada de dues grans forces, el riu i el mar, i és reconeguda com una de les zones amb més dinamisme geològic de tot el Delta. Si antigament el riu desembocava per diversos llocs, a partir d'una gran riuada a l'octubre de 1937, el gran volum d'aigua que transportava el va obligar a buscar una nova sortida cap al nord, creant la desembocadura actual, anomenada Galatxo de Sorrapa.

Aquest procés evolutiu ha donat lloc a la configuració, a l'entorn de la desembocadura, de tres grans zones d'interès natural: el Garxal, l'Illa de Sant Antoni i l'Illa de Buda.
El Garxal és la llacuna de formació més recent, envoltada de dunes, salobrars i canyissars. En aquest punt es concentren ànecs, limícoles, gavines i xatracs.
L'illa de Sant Antoni està formada per sorrals i dunes i és un punt de concentració premigratori i de descans d'aus.

Finalment, l'illa de Buda és una de les zones més importants del Parc, perquè dins la mateixa illa trobem representats tots els ambients del Delta. Destaquen les llacunes anomenades 'Calaixos', que alberguen una gran quantitat d'ocells aquàtics i també la presència de les millors comunitats de salobrar del Delta.

Altres indrets per visitar
Una altra de les passejades recomanables és anar fins a la Bassa del Canal Vell, de gran riquesa faunística i on es refugien diferents tipus d'aus com ànecs, polles d'aigua, fotges, ardeides, rapinyaires i, quan n'és l'època, podem veure un veritable espectacle: els flamencs. Hi ha un mirador elevat que ens permetrà fer boniques fotografies.

Una mica d'història
Els orígens del Parc daten de la mobilització popular que es va fer a Deltebre el 26 de juny de 1983 en contra d'unes dessecacions que s'havien fet al conjunt lacustre del Canal Vell i pel perill que això comportava per a la bassa de dessecar-se i convertir-se en arrossars.
La mobilització i l'ocupació pacífica del Canal Vell pels ciutadans de Deltebre va sorprendre l'opinió pública de l'època, ja que no era habitual que un poble es mobilitzés per la conservació dels seus espais naturals. Hem de tenir en compte que, en aquell període, no es tenia la conscienciació actual sobre la conservació dels ecosistemes ni tampoc sobre l'atractiu turístic que tindrien els espais naturals ben conservats, i molt més aquells tan especials com el Delta.

Exactament 39 dies després de la mobilització i com a conseqüència d'un seguit d'intenses negociacions entre l'Ajuntament de Deltebre i la Generalitat, el 4 d'agost de 1983 es va publicar el Decret del Parc Natural del Delta de l'Ebre, que en primera instància només protegia els espais naturals del marge esquerre del riu. Dos anys més tard, el Decret 332/1986 feia extensiva la protecció a les zones naturals del marge dret del Delta.