Demanen llibertat de decisió de l'autor sobre els seus drets

Donar a conèixer les diferents modalitats de gestió dels drets i transmetre a l'autor la llibertat i responsabilitat d'escollir el mètode que ell considerés millor per a ell, la seva obra i els seus destinataris. Aquest va ser l'objectiu de la taula rodona sobre els drets d'autor celebrada el passat dissabte dia 15 al centre cívic del Pla d'en Boet. A l'acte hi van participar Iñigo Medina de la Biblioteca de las Indias Electronicas, Pere Quintana del grup de programari lliure Ciberpunk, Jorge Cortell de la Universitat de València i Ignacio Labastida, membre de Creative Commons Catalunya.

El primer en intervenir va ser el representant de Ciberpunk, que va defensar la necessitat de trobar un equilibri entre les llicències mixtes de Creative Commons (CC) i els que defensen l'abolició del copyright, fòrmula més extesa i menys permissiva de la gestió dels drets d'autor en l'actualitat. Per Quintana, cal "fer un esforç important perquè els legisladors trobin un equilibri".

L'informàtic Iñigo Medina va explicar els orígens de la xarxa d'internet per a explicar la situació actual en la lluita per la gestió dels drets i la propietat dels continguts. Per Medina, "els creadors tenien al cap unes idees molt més revolucionàries que les que imperen avui en dia". Segons l'expert, les tres grans idees originals eren crear una xarxa horitzontal sense jerarquia, una idea de "tots iguals, on no cal demanar permís per a publicar ni expressar-se", i el concepte del collage, "un espai de creació aleatòria, un joc de referències on tot s'alimenta de les altres coses". Iñigo Medina va comentar que per a ell, la prioritat era que l'autor "pugui tenir el dret a decidir com es gestionen les seves obres publicant quins drets cedeix i quins drets es reserva". A més, també va expressar que l'actual panorama té un alt nivell d'ambigüitat i de llacuna jurídica. Segons Medina, "aquí entrem a l'arbitrarietat judicial" i va posar exemples en el camp de la música. Va explicar que avui en dia els drets d'autor sobre una obra musical persisteixen setanta anys després de la mort del compositor. Per acabar Medina va afegir la sentència de la tarda; "l'espai ideal és la llibertat. Crec que el temps dirà què és el millor".

Ignasi Labastida, de CC Catalunya, va centrar la seva reflexió en descriure les diferents tipologies de drets o llicències de drets. Va explicar que l'actual panoraman de llicències és la versió 2.5, nascuda als EUA i adaptada a la legislació espanyola. Labastida va explicar que en aquesta darrera verió es mostra el dret a citar l'autor i a citar algunes institucions, com les universitats o centres d'investigació. Aquest "avenç" segons va reconèixer el responsable de CC Catalunya, es va aplicar a la Universitat Oberta de Catalunya; "fins que no hi constin aquestes institucions no evolucionarem en el coneixement compartir, una de les darreres finalitats". Labastida va parlar d'un nou gran projecte, el Cience Commons, impulsat pels camps de la Biologia, Geologia, Metereologia en el coneixement compartit. Labastida va recordar que el creador vultural "vol viure i fer diners, i que podem parlar de llicències no exclusives però sí limitatives". El representant de Creative Commons va descriure diferents drets que es poden aplicar sobre un aobra; el dret a la citació, al compartir en igualtat, a l'ús no comercial o a l'ús no derivat.

El professor Jorge Cortell va clausurar l'acte afirmant que els Creative Commons eren "la decisió de què obres al domini públic i què no". Defensor del domini públic -lliure ús de qualsevol contingut de la xarxa-, Cortell va definir la propietat com una mescla "d'antagonisme i exclusió". Segons el professor, "el dret a la propietat hi ha autors que el veuen natural, però això passa per sobre altres temes. Més allà del concepte individualista hi ha l'interés col·lectiu". Cortell, amb un aire de revolucionari utòpic, va defensar la llibertat interpretativa de tots els ciutadans i ciutadanes amb qualsevol contingut de la xarxa; "qui té dret a decidir que els productes culturals no tenen vida pròpia? Qui té dret a decidir que Superman mor en un capítol determinat d'una sèrie de televisió i no pot perpetuar-se en blogs, webs i sèries underground?" es va preguntar. En el torn de les intervencions, entre el públic, majoritàriament jove, va destacar la reflexió de Carlos Zamudio, estudiant de la EUPMT de Mataró, que va comentar les contínues paradoxes del sector universitari, que teòricament hauria de seguir els patrons fundacionals de la xarxa; "no té sentit que els treballs acadèmics de les universitats tinguin una c de copyright". Cortell també va aportar una dada curiosa; només el 0,07 per cent dels músics viuen dels seus drets d'autor.