Del passat industrial al futur econòmic

A tocar de l’estació de Renfe, a la plaça que porta el seu nom, un monument dedicat a Miquel Biada ens recorda la figura d’un dels mataronins que més va contribuir, a mitjan segle XIX, a la industrialització de Mataró. A poc menys d’un quilòmetre, les dues torres i l’edifici universitari del TecnoCampus s’erigeixen com a símbol de la nova economia del coneixement que ha de definir el futur de la ciutat. Entre aquests dos punts, un trajecte de segle i mig d’història explica la transformació econòmica que ha viscut Mataró, i que ha deixat la seva empremta visible en les nombroses fàbriques tèxtils que encara es conserven. La visita a aquestes fàbriques permet reconstruir una part molt important de la història econòmica i social de la ciutat i acostar-se a alguns dels elements més destacats del seu patrimoni arquitectònic. Una ruta promoguda per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) proposa aquest viatge per la història econòmica de la ciutat. La ruta, titulada ‘Mataró: de la indústria tèxtil al TecnoCampus’, es va posar en marxa el passat mes de març, aprofitant també la recent llavors encara recent inauguració del parc tecnològic del Rengle.

Durant tres hores, es recorren els indrets que millor expliquen el pas d’una economia de monocultiu, especialitzada en el gènere de punt, a una economia de policultiu, basada en la diversificació de sectors i l’aposta decidida per la innovació i el coneixement. L’exemple més eloqüent és el de la Nau Minguell, que constitueix una de les parades centrals d’aquesta ruta que comença davant l’estació i finalitza al TecnoCampus. El cas de la Nau Minguell és paradigmàtic ja que aquesta antiga fàbrica de gènere de punt, que en els seus bons moments va arribar a comptar amb prop de 800 treballadors, acull actualment un centre del coneixement relacionat amb la indústria audiovisual. Allà, precisament, es projecta un petit vídeo sobre la tradició industrial de Mataró, una ciutat que des de mitjan segle XIX es va especialitzar en el gènere de punt.

La ruta comença a l’estació, davant el monument a Miquel Biada, que va fer possible l’arribada del ferrocarril al país i amb ell, va donar l’impuls necessari a la industrialització de la ciutat. Molt a prop es conserven encara les dues naus de la Fàbrica Cabot i Barba, actualment convertides en un centre cívic i en la seu del Telecentre. D’aquí, l’itinerari es dirigeix cap al carrer Cooperativa, a la Nau Gaudí. Tot i que actualment aquesta nau és la seu de la Col•lecció Bassat d’Art Contemporani, no són els quadres, sinó l’arquitectura de l’edifici, l’objecte d’atenció en aquesta ruta. La nau, que destaca pels seus arcs parabòlics, i els lavabos modernistes, són les úniques mostren que queden del macroprojecte de Gaudí de construir una cooperativa obrera, i que va quedar inacabat.

Des de la Nau Gaudí s’agafa un microbús que es dirigeix cap a la Nau Minguell. Durant el recorregut es passa per davant de la fàbrica de Can Marfà. Les dues naus que han estat recentment rehabilitades i la petita s’està preparant ja per acollir el futur museu del Gènere de Punt, on s’hi exposaran el fons de la Fundació Vilaseca. Aquesta fundació va ser promoguda per Jaume Vilaseca, fundador de la fàbrica que actualment encara funciona al carrer Floridablanca, i la qual també es veu durant el recorregut en microbús. A la Nau Minguell s’expliquen detalls de com es treballava a les fàbriques de del gènere de punt. Però és a la Fundació Vilaseca, situada actualment al carrer Baldomer Vila, on realment es pot entendre la mecànica i la història d’aquesta variant del tèxtil tan característica de la ciutat de Mataró. Josep Maria Ferrer és el secretari de la Fundació Vilaseca i un dels encarregats d’explicar el funcionament d’algunes de les màquines que conserven i que formaran part del futur museu. És un petit tastet de la col•lecció, explica Ferrer, amb la qual es vol despertar l’interès per aquest espai que també es pot visitar, amb més profunditat, gràcies a la visita completa d’hora i mitja que s’organitza els dijous per la tarda.

Des de la Fundació Vilaseca es fa un salt al futur fins al TecnoCampus, la gran aposta de la ciutat per promoure la transformació econòmica i social de Mataró i la comarca. Allà, es visita la Incubadora d’empreses i les instal·lacions de Cetemmsa, que va néixer per donar suport al sector tèxtil i que s’ha reconvertit en un centre tecnològic d’investigació sobre teixits intel·ligents. Tota una demostració de la capacitat de la ciutat per adaptar-se i reiventar-se també en el seu sector industrial més important. Segons explica Pilar Gonzàlez, assessora del Consell d’Empresa del TecnoCampus, amb aquesta visita es vol posar èmfasi en la importància de saber captar i potenciar les “idees noves per crear noves empreses”. “El tecnoCampus és la nova fàbrica de Mataró. Ja no hi fem samarretes ni calçotets, però continuem produint”, conclou.