Deconstruint Margarida Abril

Demà farà un mes que l'antiga Escola Pública Menéndez y Pelayo de Mataró va ser okupada. Està a l'espera de ser enderrocada a causa del deteriorament de l'edifici, i destinada en un futur a equipament social encara per decidir. Ha estat okupada per un conglomerat de persones que han decidit, motu proprio, arrogar-se la voluntat popular, perquè així ho diuen ells en l'espai públic del qual s'han apropiat: "La Teixidora, espai sota control popular". Amb una gran habilitat per al màrqueting propagandístic l'han personalitzat i li han posat l'efígie de Margarida Abril González, nascuda a Argentona i filla d'un militant del PSOE que després es va integrar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Nascuda el 1906, quan tenia catorze anys va començar a treballar d'aprenenta en una fàbrica tèxtil de Mataró, Can Colomer. Va organitzar, amb altres persones capdavanteres de la CNT, una vaga per aconseguir augments salarials i altres millores relatives a les condicions laborals. Quan es va proclamar la República, ella i altres joves, com en Valverde i en Joaquim Gil, van fundar la Joventut Comunista a Mataró i al Maresme. Fou la responsable comarcal d'aquest grup polític i també formava part de la seva direcció a escala catalana, que dirigia Lina Odena. Després van desembocar en la unificació i en la creació de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC), simultànies amb la fundació del PSUC, el juliol de 1936. La Margarida Abril també va estar destinada al front d'Aragó, ajudant les joventuts de l'exèrcit, participant en la retirada de les unitats republicanes. Va desenvolupar també activitats organitzadores als pobles de la comarca, fins a l'ofensiva franquista a Catalunya. Amb la retirada, va arribar a Barcelona i, juntament amb Santiago Carrillo i altres dirigents comunistes, feren cap a Figueres i a continuació van passar a França.

La direcció del PCE i la del PSUC van decidir que la Margarida s'havia de preparar políticament per incorporar-se al treball clandestí a Catalunya fins 1954. Després la feren responsable de l'organització del PSUC a França. Estava molt identificada amb la Internacional Comunista i amb l'internacionalisme. Catalana i, com el seu company de militància, Josep Serradell, contraris al nacionalisme dins i fora del Partit, en la última fase de la seva vida autònoma va estar vivint, amb la seva parella, al barri de Cerdanyola de la nostra ciutat.

Els que venim de la tradició del PSUC, amb totes les peripècies viscudes, sacrificis i viaranys ideològics, tenim clar que, si es tractava de posar-li un nom a l'espai okupa, el de la Margarida Abril resulta errat. Ella va fer uns sacrificis a anys llums dels que aquesta munió de joves sembla que estiguin disposats a fer. Una cosa és comprar una paquet d'èpica per Amazon i una altra ben diferent és jugar-se la vida en temps de feixisme rampant.

Però potser del que es tractava no era d'emular la Margarida, sinó deconstruir-la i apropiar-se-la, com han fet amb un espai públic, d'una determinada memòria històrica heroica. Però, precisament en això consisteix la deconstrucció, com deia l'inventor d'aquest concepte, el francès Jacques Derrida: la deconstrucció posa l'èmfasi en l'aparença. En els moments àlgids del procés ja vam veure com es van voler apropiar de símbols com en Guti, Vázquez Montalbán o fins i tot Joan Peiró a Mataró. Ja no ens hauria d'estranyar res...

Els que estem disgustats per haver utilitzat la imatge de la Margarida, suggerim aquest col·lectiu, que també s'ha apropiat de la paraula "popular", que no malbaratin la tradició obrera amb la retòrica d'èpica obrerista, que són dues coses distintes i distants. I per a la propera vegada, que facin un ús correcte d'aquesta plataforma online per als seus pseudoproductes "revolucionaris".