De Ugarte: 'Anem cap a una societat en xarxa regida pels propis ciutadans'

¿Què és la ciutadania en xarxa?

Un moviment social amb un fons clarament ètic basat en crides un a un, individualitzades. És a dir, una xarxa creada i sustentada per relacions estrictament biogràfiques. Es forma a través de companys de la feina, amics de la universitat, etc. Són gent amb qui tu has discutit i us heu posat d'acord en plantejar-vos la realitat de formes semblants.

Tu defenses que avui en dia hi ha una pugna entre dos grans móns paral•lels.

Són el món institucional i el món xarxa. Es diferencien en un munt de coses; el primer el formen els mitjans de comunicació, les empreses, les grans institucions, l'estat. Es veu perfectament quan el dotze de març de 2004, després de l'atemptat a Madrid, tots els diaris, tots els polítics, diuen que ETA ha fet un atemptat a Madrid. I tota la societat-xarxa està confirmant que havia sigut Al-Qaeda. La societat-xarxa va fer una lectura crítica, va discutir i va posar en comú una altra veritat. I el tretze de març aquesta societat no oficialista s'esdevé pública; l'ús de les noves tecnologies per a crear un debat paral•lel a l'oficial va ser determinant.
Però a part, aquesta doble dimensió de la realitat es demostra en moltes altres coses; des de la música, on petites productores discogràfiques estan trencant i creant nous circuïts no institucionals de música, evitant els grans mercats dels monopolis de les multinacionals de la música. O el sector del software, on cada cop més apareixen plataformes on-line que ofereixen programari lliure i espais d'intercanvi i desenvolupament de noves aplicacions de gestió informàtica. Això és la gran alternativa que ens depara els propers anys.

¿Però hi ha alternatives a la societat en xarxa a mig termini?

Jo crec que tenim poques alternatives diferents a la societat-xarxa. En els darrers anys hi ha hagut un increment de la diversitat per l'arribada elevada d'immigrants, per l'arribada d'una joventut molt diferent, els que érem nanos als vuitanta. I aquesta nova generació, aquesta menys arreglada, no tenen cabuda en un món polaritzat políticament, on tot és blanc o negre, que es podria representar en el món de les institucions, on hi ha la ràdio de l'extrema dreta i la ràdio de centre-esquerra, i on t'has d'identificar amb una de les dues identitats que t'ofereixen amb uns camins biogràfics que més o menys et deixen agafar... I la veritat és que no, que la societat és a hores d'ara és una societat molt més diversa, i la xarxa respòn a aquesta realitat.

¿Vols dir que la xarxa és allò més proper a la realitat i no pas la dinàmica dels partits polítics tradicionals?

Exactament. La xarxa reflecteix aquesta diversitat en les estructures de relació social. I si no és acceptada, només veig viable un trencament en dos plans; l'institucional davant el real de la societat civil i per l'altra els radicals neoliberals i els que se'n queden fora.

¿Això és el que va passar el 13 de març?

Molta gent està molt preocupada que la progressiva sectarització d'una part de la dreta espanyola, que casualment era la part que estava al govern, ens estaven portant a un discurs on tu engegaves la televisió i el que tenies era una prèvia d'una guerra civil. I sorties als carrers i això no anava amb la teva realitat, no hi havia aquesta tensió, aquest odi, no?

¿I com creus que evolucionarà?

Jo crec que veurem un increment per part de l'establishment que té el poder de polaritzar la societat, i que la societat respondrà d'una forma semblant al 13M. Però jo veig que a llarg termini solament és possible la disolució d'aquest món actual cap a una societat molt més distribuïda, menys descentralitzada, on el poder sigui menys identificable, on els ciutadans tinguin molt més espais per a ells, més diversitat.

¿Quines tecnologies creus que seran claus per aquest canvi?

Les tecnologies de la mobilitat; telèfons mòbils, ordinadors portàtils i aplicacions, les tecnologies del Wi-Fi, que són tecnologies de cooperació, i sobretot el software lliure. Especialment aquest últim.

¿Perquè?

El programari lliure és clau, perquè ofereix el codi obert, de domini públic. I tot allò de domini públic sembla avui l'únic que podrà donar igualtat d'oportunitats entre les